I jo, de festa

Demà i demà passat és festa major al meu poble. Milers de persones envairan els carrers i la platja, i els aborígens encara hi trobarem a faltar aquells que han faltat els últims mesos, els últims anys. Olor de pólvora al carrer, nervis perquè les hores es faran llargues o curtes. Nens i nenes emocionats, i adults volent recuperar un cop l'any aquella sensació que el temps no passa. Que cada any arriba, i ens fa sentir un sol home. No sé què tenen les festes majors viscudes de catàrtiques. I mentre a fora el món s'enfonsa, els diaris crucifiquen caps de turc, mentre els poderosos ho miren i riuen, els diables de les colles Vella, Jove i de l'ABPS esbudellaran sense pietat en els seus versos les autoritats polítiques i civils locals. Els bastoners i bastoneres es desfogaran catàrtics; i els gegants faran embadalir els més petits contorsionistes que miren enlaire mirant d'entendre d'on vénen aquests éssers tan alts.

I sentirem la festa, i la viurem intensament. Amb la sensació xafogosa, aferrant-nos a les ganes que el temps no passi, la felicitat s'eternitzi, els problemes aparcats quedin als llimbs del no sé on, i tots aquells qui ens desitgen “bona festa major” amb un somriure, allarguin els bons desitjos i les bones vibracions. Dos dies en què sembla que les famílies no tenen problemes, els coneguts s'estimen, els més tristois saben gaudir de la vida i dels petits moments, les sobretaules ressacoses, caloroses i cofoies de cansament són el millor espai del món, després dels canelons, les paelles i les gambes a la planxa.

I jo, que la gaudiré, avui, que encara no ha començat la festa, m'adormiré amb aquell regust agre que regala a la consciència el fet d'haver viscut tants bons moments a Síria fa dos anys, recordar un Damasc acollidor i sensible, ansiós de llibertat, ara massacrat per la ignomínia. Imatges que ja tothom explica, però que ningú no fa res per evitar. Hipocresia de la comunitat internacional que avui decideix reunir-se d'urgència, després de dos anys de guerra sagnant. Avui, que encara no estem de festa, deixeu-me indignar per la baixesa moral dels dirigents del món.