Manyer a Egipte

Penso en Josep Manyer i en el que ens diria ara sobre el seu estimat Egipte. Manyer va ser un arabista i un estudiós de l'islam, a més de professor de francès, exgermà de La Salle, cristià practicant i un home que estimava apassionadament la seva família i Catalunya. El vaig conèixer prou per saber, però, que tot el que estimava ho estimava apassionadament. També Egipte, on va viure deu anys que el van marcar per sempre. Va arribar a Alexandria el 1956, just a temps per conèixer la ciutat cosmopolita que va meravellar Lawrence Durrell. Va instal·lar-se al Caire. “Marees humanes que gairebé sense parar desborden els carrers estrets, bruts, polsosos, saturats de llum i de sol que caracteritzen els vells barris de la medina.” Quan hi va arribar, els germans musulmans havien atemptat en alguns barris, però va poder entrar a moltes mesquites perquè “Abdel Nasser els mantenia en un perfil molt baix”. Va acabar aprenent àrab tan bé que, anys més tard, en faria classes a Alger. Sobretot, però, va estudiar l'islam. Naturalment, amb molt més rigor i profunditat que molts dels que avui en parlen. Alguns des de la universitat o des de tribunes més privilegiades que no pas la meva. Com que era cristià, el preocupaven especialment els coptes. I, com que havia estat educat a França i l'entusiasmaven Pascal i Voltaire, l'amoïnava extraordinàriament la situació de la dona musulmana. Va parlar-ne en dos llibres, Quan l'islam truca a la porta i L'harem del profeta, que van passar desapercebuts, però que van servir perquè alguns el titllessin d'integrista. Ho posava fàcil. Hi deia coses com que no hi ha molts islams, sinó un de sol, donat que l'Alcorà és la seva essència i que, per als musulmans, ha estat escrit directament per Al·là. Deixem-ho. Però, a part de no parlar-ne o de mirar cap a una altra banda, no sembla que els demòcrates occidentals sapiguem trobar cap solució per a Egipte. “Par malheur”, com potser hauria dit Manyer. Malauradament. Allah a'lam!, Al·là en sap més, tal com va escriure ell en un llibre.