Els titelles

Un alemany assegurant que la grandesa de l'home mataria Déu i en unes planes magistrals de literatura de tant com dóna l'idioma li feia els funerals. Avui dia ningú no parla de Nietzsche, però estem enterrant Déu no per la banda de la nostra grandesa sinó arrapats a les nostres misèries cantant glòries de pollastret.

La gent comuna sense pensar-s'hi gaire es deixa estar de moixigangues divines i es mou en un món que, dit sigui amb tots els perdons, sembla un ruc amb els àrguens desclavats on hi cavalquen uns quants pallassos ballant-les totes.

Qualsevol criatura d'una escola que s'ho valgui et dirà que és atea amb la mateixa seguretat que allà dies la seva àvia es confessava Filla de Maria. I més que ateu qualsevol trinquelis, empro una paraula que sona grega, agnòstic, confessió acovardida de no saber res de res.

M'aturo un moment.

No penseu que estigui enrabiat, la criatura humana sempre em farà tendresa. Tot bitxo té un parenostre amagat.

Tombant a aquestes dels savis des dels segles dels savis que van començar amb un ciri i un misto han arribat a dos topants. Els savis més savis del nostre saber d'avui, ho sabeu prou, creuen que el món va sortir del no res, tot solet i que el món ens ha sortit una cosa tan desclavada que tot funciona per atzar. Vull dir que surt com surt a peti com peti.

Tanmateix quan va sortir aquell de la mecànica quàntica amb el gat borratxo on tot és atzar, Einstein va assegurar que no podia entendre que Déu jugui als daus i que tot sigui aiguabarreig sense sentit. Sembla que mestre Schrödinger, el pare de la criatura, va acceptar aquesta. Els savis no n'han fet cas. Tots els físics que vaig veure a Figueres en una trobada estaven per l'atzar.

M'ha fet molt bé pensar a estones sol rosegant les dels savis. Només de veure els pollancres d'aquí al davant, sé que Déu va fer el món mirant-s'hi molt fins i tot fent-lo bonic i passant-hi Ell en primavera, com diu la cançó, però hi va deixar un atzar en la llibertat humana que no saps mai per on sortirà. És capaç de trobar cançons lloant Déu, cosa que no farà mai un pollancre.