El cavall de ferro
Probablement, des que John Ford va dirigir la pel·lícula El cavall de ferro (The Iron Horse, 1924), del tren se n'ha dit genèricament “cavall de ferro”. Però els noms dels trens han anat a èpoques o a modes. Hi va haver els noms mítics toponímics: el Transsiberià, l'Orient Express o el Shangai Express (o en la versió de Renfe: el Catalunya Express); i els noms més populars, sovint també toponímics, per a tots els gustos: el Sevillano o el tren de Picamoixons. Després van venir noms més sonors, amb presència de la lletra “t”: Talgo, Ter, Electrotrén, TAF. I gairebé cent anys després, els trens tenen noms comercials vinculats a les companyies operadores: TGV, AVE, Alvia, Avant, Media Distancia, Rodalies…
Em fa l'efecte que, actualment, el nom “cavall de ferro” se l'han apropiat els motoristes i ara funciona com a eufemisme per a les motos. Però a mi sempre m'ha semblat més genuí aplicar-lo als trens. Potser per respecte a aquells pellroges americans que viatjaven a cavall (la bèstia) i van suportar l'arribada dels blancs que viatjaven a cavall (la màquina). La convivència entre uns cavalls i altres, els de carn i els de ferro, va ser una realitat al Far West durant el segle XIX, gràcies a les xarxes ferroviàries de la Union Pacific Railroad. El cas és que el director Ford, en la que potser va ser la seva millor pel·lícula muda, va fer servir més de 2.000 cavalls.
Imagino aquells primers maquinistes de la línia que començava a l'estat de Iowa i enfilava cap a l'oest. I m'imagino els sioux a cavall perseguint a banda i banda la màquina de vapor i, valents (com alguns temeraris d'avui en dia), travessant les vies mentre sonava el xiulet en senyal d'alarma. M'imagino que més d'un guerrer hi va prendre mal i que més d'un cavall, solt, va quedat rebentat després de topar amb la màquina en un intent fatal de venjar la mort del genet.
La setmana passada un tren va envestir i matar nou cavalls a Fornells de la Selva. Un episodi sense èpica. No hi havia cap Salvatge Oest a conquistar. Ni cap tribu de sioux lliures defensant la terra. Simplement cavalls gregaris acostumats a la rutina de l'hípica que havien trobat una sortida, no la llibertat. Ni tan sols s'han extingit devorats pels corbs: un tractor va carregar els cadàvers per a la seva destrucció. Ni tan sols va fer acte de presència el Setè de Cavalleria: només els Bombers, els Rurals i les patrulles dels Mossos d'Esquadra. Quina partida d'escacs tan llarga: cavall de ferro mata cavall domèstic.
