Minut 1

Els experts diuen que una mica més de 30.000 milions d'euros ens separen de la independència. La del país, és clar, i només per al que en diuen el minut 1, el moment aquell en què aquest país començarà a anar pel món amb pantalons llargs i mirant els veïns del costat amb simpatia, com els bons veïns que ells també tindran el dret a decidir poder ser. Per a l'altra, per a la independència que permeti que algú com ara vostès o com jo no torni a la feina d'aquí a pocs dies, si és que té sort i té feina, i si és que encara té més sort i té la sort d'estar fent encara vacances, no hi ha experts que s'arrisquin a quantificar els euros que caldrien. Massa variables i massa necessitats i desitjos diferents. Però, per descomptat –i sóc conscient que això de per descomptat aquí no queda gens bé–, es necessiten molts menys euros. Se'n necessiten tants de menys que n'hi ha que els desespera veure que la seva independència particular encara no arriba. Jo calculo que la majoria ens conformaríem entre mil i dos mil euros. Però no a cada minut, sinó a cada mes. Amb alguna paga extra, donant per suposat que la quantitat es revaloraria al mateix ritme que l'increment de preus del consum i comptant que la parella, si és que encara no ens ha deixat, ja se sabria espavilar pel seu compte, i que els fills, si és que n'hi ha, no trigarien gaire a emancipar-se. Tot plegat, avui per avui pot semblar una mica utòpic. De fet, els fills no s'emancipen perquè no poden i la parella, sovint, també es troba en el mateix cas. Però això de jubilar-se és el que il·lusiona molta gent. Els il·lusiona tant que, arribats a una determinada edat, molts deixen de preguntar-te quant guanyes per passar a preguntar directament quant et queda. En això també coincideixen amb algunes de les preguntes que ens fem la gran majoria dels que som partidaris de la independència de Catalunya. Sí: “Quant dius que ens falta, Mas?”. Vinga, president, fil a l'agulla, que a tu els experts ja t'han dit els euros que necessites.