Doble ànima, doble factura
Els analistes detecten moviments al corrent intern del PSC anomenat Avancem per forçar la celebració d'unes consultes primàries que permetin triar el proper candidat del partit a la presidència de la Generalitat. No hi ha cap dubte que es tracta d'una maniobra política per portar al debat intern de la formació els programes i les actituds divergents a l'interior i a la perifèria de la família socialista. Els mal anomenats “crítics” volen posar damunt la taula no només les estratègies i els programes de l'aparell oficial sinó també les propostes discrepants perquè les avaluïn i votin els que, de fet, han de traslladar al carrer els estímuls necessaris perquè la ciutadania secundi les seves propostes electorals: els militants, sí, però sobretot els simpatitzants.
És evident que el PSC necessita recórrer a aquest procediment per ressituar-se en el panorama polític català. La fidelitat amb què fins ara la militància socialista ha secundat els dictats de la direcció havia d'entrar forçosament en crisi després de comprovar com ha anat davallant progressivament el suport popular en les successives eleccions i com, de forma divergent, la línia política anava prenent distància respecte de les inquietuds que bullen a la societat catalana. És ben cert que el desconcert del socialisme espanyol hi ha influït de forma molt important, però també ho és que els socialistes catalans han hagut de pagar doble factura: la que els correspon per formar part d'un PSOE erràtic i caduc i la que els pertoca per haver contemplat la política catalana i la relació amb Espanya amb els mateixos prejudicis que els seus socis espanyols.
L'aparell de Pere Navarro manté encara el desig de conciliar la dualitat del PSC actualitzant la vella proposta socialista del federalisme, en el seu temps agosarada i progressista però avui menyspreada no només pels sobiranistes catalans sinó també per les jerarquies polítiques del bipartidisme espanyol. I amb aquesta fe, es resisteix a acceptar els moviments tel·lúrics que busquen l'encaix de les exigències ideològiques que la societat reclama i la celebració d'unes primàries tan obertes que posin en risc el seu programa.
La incapacitat dels partits per acceptar que han d'evolucionar a debats i a estructures oberts i participatius és el que els enfonsa en el rebuig ciutadà. Al PSC li passa i no n'és cap excepció.
