La tecnologia condemna la revolució

El canvi tecnològic que ha viscut el món en les darrers dècades ha fet envellir certs invents abans de temps. La implantació massiva del correu electrònic, per exemple, ha pràcticament condemnat a l'extinció el correu postal i amb ell el gènere epistolar que tant ha servit a escriptors i historiadors. Col·lateralment cada cop té menys sentit enviar una postal, una pràctica molt comuna quan es viatjava a l'estranger o es feia, fins i tot, turisme interior. La possibilitat d'enviar per mitjans electrònics i de manera instantània –ara ja mitjançant els telèfons intel·ligents– una foto del lloc on estàs, acompanyada d'un petit text, ha fet perdre bona part del sentit a les postals.

I això que l'aparició de les postals, també conegudes com a targetes postals, va ser un fenomen revolucionari en la història del correu postal. El 1869 els austríacs van iniciar la primera emissió de postals, que inicialment eren cartolines de color cafè clar, dissenyades només per escriure-hi. Ben aviat, però, les postals van passar a ser profusament il·lustrades, cosa que amb el pas dels anys les convertiria en autèntiques joies de col·leccionista, perquè moltes d'elles recullen imatges inèdites de llocs d'arreu del món.

La invenció de la targeta postal s'atribueix a un catedràtic d'economia de l'Acadèmia Militar de Wiener-Neustadt, Emmanuel Hermann. Tot i que per ser justos cal esmentar que el 1865 el conseller d'Estat de Prússia, Heinrich von Stephan, va proposar durant el cinquè congrés postal del seu país la circulació de cartes oficials sense sobre. La idea no va reeixir.

El 1871 ja havien adoptat la targeta alemanys, anglesos, suïssos, prussians, belgues, holandesos i danesos. El espanyols imprimien la primera oficialment, que com les seves homòlogues austríaques no duia cap il·lustració, el 1873. Per bé que des de 1871 ja n'hi havia en circulació.

El 1874, atès l'èxit de la postal entre els usuaris, es decideix crear la Unió Postal Universal, que té per objectiu millorar el servei postal i coordinar tot el que fa referència a les postals. Quatre anys més tard estandarditza la mida de les targetes, que passen a tenir una mida de 14 X 9 centímetres.

El període comprès entre 1900 i l'esclat de la I Guerra Mundial és considerat l'edat d'or de les postals. Fins aleshores els missatges s'escrivien a sobre de la imatge perquè al revers només hi podia constar l'adreça del destinatari i els timbres. A iniciativa de la Gran Bretanya, l'anvers es deixa per a la imatge i el revers es divideix en dues parts: una per escriure-hi el missatge i l'altra per fer-hi constar l'adreça de destí i els timbres. Cada cop les targetes incorporen més motius gràfics i a partir de 1905 es popularitza la impressió de les postals fotogràfiques.

Les dues grans guerres que assolen el continent dificulten la circulació de les postals, que passen a convertir-se, d'altra banda, en una eina de propaganda. A partir de 1946 l'aparició dels mitjans de comunicació de masses en fan reduir la importància. Internet les remata.