La beguda més antiga de la història

La cervesa i els refrescos són els reis de les terrasses a l'estiu. Una manera ràpida d'alleugerir les altes temperatures i de prendre's, de passada, un respir. La cervesa es considera una de les begudes fermentades més antigues de la història de la humanitat. Els historiadors consideren que ja existia a Mesopotàmia i Sumèria l'any 10000 abans de Crist.

Els xinesos, a l'antiguitat, també elaboraven una cervesa que anomenaven kiu i que preparaven a partir de la combinació de civada, blat, espelta, mill i arròs. Les civilitzacions precolombines, al seu torn, substituïen la civada per blat de moro, mentre que els egipcis feien la cervesa a partir de pans de civada poc cuits que deixaven fermentar en aigua, produint el que anomenaven zythum o vi de civada. Pels egipcis, la cervesa era una creació del déu Osiris.

De fet, en quasi totes les cultures la cervesa es troba entre les ofrenes que es dipositaven als altars de les deïtats. Als països nòrdics l'oferien a Wotan, el gegant Oegir era el cerveser i Thor, el déu del tro, era el protector de la beguda.

Durant la dominació romana, la cervesa va arribar a entrar en competició amb el vi. Quan Àtila conquereix Roma, els bàrbars n'expandeixen el consum per Europa. Fins a l'edat mitjana, la preparació d'aquesta beguda era una tasca que es feia en el si de les famílies, els monestirs i els ordes religiosos. Va ser a Bèlgica, durant aquesta època, que els monjos van refinar el procés i van institucionalitzar l'ús del llúpol, que dóna a la cervesa el gust amarg i que, a més a més, serveix per afavorir-ne la conservació. Juntament amb els belgues, els alemanys són els grans consumidors i productors de cervesa europeus. Els alemanys produïen cervesa en prop de cinc-cents claustres, atès que aquest era un privilegi exclusiu de monjos i monges. Amb tot, la primera organització de fabricants de cervesa neix a París l'any 1258.

L'època daurada de la cervesa comença a finals del segle XVIII amb la incorporació de la màquina de vapor a la fabricació industrial i el descobriment d'una nova fórmula de producció en fred.

La culminació d'aquesta etapa es produeix a l'últim terç del segle XIX, quan Pasteur fa troballes fonamentals en el procés de la fermentació.

Però, què passa a l'estiu amb els abstemis i les criatures? Per a ells, l'alternativa són els refrescos. Si bé se sap que els antics egipcis feien servir aigua de regalèssia com a beguda refrescant, no és ben bé fins fa uns 175 anys que els refrescos es fan un lloc a la vida de les famílies. El 5 de maig del 1886 un farmacèutic nord-americà, John Pemberton, idea la Coca-cola, que inicialment tenia una finalitat medicinal. Era una beguda revigoritzant feta a partir de vi i de fulla de coca macerada, a la qual s'afegia soda. Les farmàcies són, de fet, l'epicentre dels primers refrescos. Allà es dispensava el sifó, que servia per millorar les afeccions estomacals. La gasosa, d'arrel espanyola, és dels primers refrescos de consum massiu. A partir del 1950, tota mena de gustos i sabors estaran disponibles per als consumidors.