Quan la dignitat perd un símbol

Hi ha dos elements imprescindibles per evitar quedar absolutament torrat a la platja: la crema protectora i el para-sol. Tots dos proporcionen refugi quan el sol crema la sorra de la platja com si estiguéssim al bell mig del desert.

El disseny del para-sol ha evolucionat del paraigua. El van inventar fa uns 4.000 anys els xinesos, precisament els mateixos que van crear el paraigua. Des de la Xina es va estendre a Egipte, Pèrsia i Grècia. A la ciutat assíria de Nínive es conserven escultures que revelen que els para-sols estaven reservats per als monarques. Un baix relleu representa un rei damunt del seu carruatge; un criat aguanta una gegantina ombrel·la sobre el seu cap. A diferència dels para-sols actuals, una cortina penja de la part del darrere.

A Pèrsia s'han trobat desenes d'objectes tallats on es veuen figures com per exemple un rei que és carregat sobre les espatlles dels seus súbdits còmodament assegut i en companyia d'un esclau que cobreix el seu cap amb una mena de paraigua.

A Egipte els para-sols tenien formes diverses: n'hi havia que eren com un vano fet amb fulles de palma i altres que eren un recull de plomes de diversos colors a l'extrem d'un llarg mànec que les sostenia. En general, a Egipte també les feien servir la família reial i els nobles i era un símbol del seu rang. Fins i tot s'han trobat pintures en un temple on es fa servir un para-sol per protegir la figura d'un déu.

Pel que fa a Grècia, el para-sol era un accessori indestriable de qualsevol dona que volgués anar a la moda. Les esclaves i les filles dels residents estrangers eren obligades a portar els para-sols de les dones d'Atenes, com a símbol de la seva situació inferior en l'escala social. Els homes no el podien fer servir, i si ho feien eren considerats efeminats. En el cas grec, els para-sols també tenien un significat religiós. Les sacerdotesses el feien servir en diverses festes destinades a honorar els déus.

L'ús del para-sol es va estendre de Grècia a Roma i en aquest cas les dones romanes el feien servir també per protegir-se del sol i no pas de la pluja. Es diu que per a les serventes es considerava un honor poder protegir del sol les seves mestresses.

Els para-sols plegables, diu la història, també els van inventar els xinesos fa aproximadament 1.700 anys. La paraula que ells fan servir per designar l'ombrel·la és san, i el seu pictograma coincideix amb el disseny del paraigua modern.

Els historiadors creuen que el primer para-sol xinès estava fet de llargues fulles disposades sobre una estructura feta amb branques.