‘Eppur' s'escalfa (o es refreda)

Si hi ha una cosa que ens obsessiona especialment durant l'estiu és la temperatura. El termòmetre es converteix, així doncs, en un element imprescindible per quantificar si ens torrarem a la platja si hi estem més del compte o si rebrem una clatellada a la factura de la llum a final de temporada si hem decidit regular el termòstat del nostre aire condicionat a temperatura polar.

El pare de l'estri, que també serveix entre moltes altres coses per regular-nos la temperatura corporal, és ni més ni menys que l'insigne astrònom, físic, matemàtic, filòsof i científic rebel Galileo Galilei, el mateix que va plantejar la teoria heliocèntrica que va estar a punt de costar-li la vida a mans de la Inquisició.

Galilei va inventar el termòmetre l'any 1592, però aleshores se li va donar el nom de termoscopi. L'invent consistia, bàsicament, en un tub de vidre, que tenia a la part inferior una esfera en la qual s'hi introduïa un líquid que, en ser escalfat, pujava pel tub. Inicialment el material que es va fer servir era aigua, però va notar que quan arribava a cert punt es congelava, cosa que el va portar a reemplaçar l'aquós element per alcohol, que no pateix aquesta reacció.

El 1612, Santorre Santorio va introduir-hi una graduació numèrica i li va donar un ús medicinal. Santorio era professor de medicina a la universitat italiana de Pàdua. Ara bé, com passa sovint quan es tracta de trobar l'origen històric de moltes coses, hi ha qui considera Francesco Sagredo la persona que va posar números a allò que havia sorgit de la privilegiada ment de Galilei.

Haurien de passar uns anys fins que algú no va decidir segellar el tub que havia inventat Galieli per mesurar la temperatura atmosfèrica. El mèrit és de Ferran II de Mèdici, que el va construir el 1654. Al principi, aquests termòmetres tancats feien servir aigua o alcohol o una barreja d'ambdós líquids, però els fluids desprenien uns vapors que es traduïen en efectes de pressió.

El 1714 es produeix un avenç clau. Daniel Gabriel Fahrenheit, físic holandès, fa servir per primer cop el mercuri, un metall que es conserva en estat líquid tant si les temperatures són molt altes com baixes, desprèn poc vapor i es dilata i es contrau a un ritme similar malgrat els canvis de temperatura. El seu va ser el primer termòmetre capaç de determinar el nivell tèrmic amb prou exactitud per resultar útil als científics.

Fahrenheit és també el pare de l'escala de temperatura que porta el seu nom. Ell va assignar el valor 0 a la temperatura més baixa que va poder aconseguir al seu laboratori barrejant sal i gel. Va fixar la solidificació a 32 graus i l'ebullició a 212 graus quan la pressió és d'una atmosfera. Avui en dia, aquesta escala es fa servir a la Gran Bretanya i als EUA.

El 1742 l'astrònom suec Celsius va establir l'escala centígrada, que pren com a base la temperatura del gel quan es fon i com a màxim la de l'ebullició de l'aigua. És una escala de 100 graus.