Els militars marquen tendència

Tot canvi d'estació comporta el temut canvi d'armari. Aquell moment en què rescatem el que fa mesos vam deixar oblidat en un racó i que ara tocarà tornar a posar en dansa, alhora que entaforem en el mateix racó que hem buidat la roba que, en cas aquest, no fa estiu. Tot sigui dit, és en aquest moment de l'any quan certifiquem que la roba d'estiu ocupa molt menys lloc que la d'hivern i se'ns presenten els anuals problemes logístics que se superen per la via del divideix i venceràs.

Una de les peces de roba protagonistes de l'estiu són els pantalons curts en totes les seves variants: els shorts –queda més fashion dir-ne així que minipantalons–, reservats gairebé exclusivament per a les dones; els pantalons d'esport (en anglès running shorts), que són els preferits dels adolescents perquè poden anar tan informals com vulguin; els pantalons de pallasso també coneguts com a tallats (els board shorts), que són més llargs que les bermudes i que tenen aquest nom perquè abans que se'n generalitzés l'ús només els utilitzaven els pallassos del circ. Aquest pantaló arriba fins al genoll o una mica més avall i a vegades està fet de tela de texà. Aquesta peça de vestir a vegades es confon amb el pantaló amb més història de l'estiu: les bermudes.

La història de les bermudes es remunta al segle XIX, i més concretament a l'any 1816. Aquest és l'any que els anglesos estenen els tentacles de l'imperi de sa graciosa majestat a les illes Bermudes, que es troben a l'oceà Atlàntic. Els britànics no hi van anar a parar per caprici; aquest era un punt estratègic per a la intel·ligència naval. Cal tenir en compte que durant segles els britànics han tingut el control de les principals rutes marítimes, i això ha estat un factor clau en la seva expansió arreu del globus. No van trigar gaire temps a donar-se que la seva estada a les Bermudes no seria fàcil, acostumats com estaven al clima humit de la Gran Bretanya, l'Atlàntic els oferia una calor insuportable. Fins al moment, els anglesos, però, havien estat capaços d'adaptar-se a la vestimenta local de les seves colònies: el Madras a l'Índia o el lli a Burma. Ara bé, a les Bermudes les coses no eren el mateix. L'illa no tenia recursos naturals per proporcionar-los vestimenta adequada i la majoria de peces estaven fetes de cotó.

Davant la tessitura d'acabar rostits com pollastres i trencant el protocol militar, els oficials van decidir tallar-se els pantalons a la meitat, pensant que d'aquesta manera estarien prou frescos per suportar aquella calor infernal. No ho van saber en aquell moment, però acabaven de revolucionar la moda masculina.

Els militars van marcar tendència i ben aviat els van començar a imitar els civils de les Bermudes, fins al punt que els sastres locals van iniciar la comercialització de vestits en què van substituir els pantalons llargs pels curts.

L'arribada de turistes a les illes va fer que el fenomen s'estengués arreu, tant entre els homes com entre les dones. D'aquesta manera, es van universalitzar aquests pantalons, més amples i llargs que els pantalons esportius típics i que arriben fins a la meitat de la cuixa o fins i tot una mica més avall, però que no arriben als genolls.

A dia d'avui aquests pantalons (que paradoxalment els britànics portaven amb mitjons fins al genoll) encara els fan servir a la Royal Navy.