L'herència dels monjos rodamons

La guia de viatges és una de les eines indispensables de qualsevol persona que vulgui orientar-se en una país desconegut. És, alhora, testimoni històric dels canvis d'un país. Gràcies a les guies de viatges descatalogades sabem quines monedes hi havia a la Unió Europea abans de l'euro i coneixem la quotidianitat del preu d'alguns serveis com, per exemple, els transports. O sabem què era i com es vivia a la Rússia soviètica, per només esmentar dos exemples.

El Còdex calixtí, una joia medieval d'incalculable valor, és considerada la primera guia de viatges de la història. El seu autor és Aymeric Picaud, un monjo francès del segle XII nascut a la localitat de Poitou i secretari personal del papa Calixt II.

Picaud va fer el camí de Santiago de Compostel·la. Les peripècies del seu viatge, farcit de perills en aquella època, es troben incloses en el llibre V del Còdex calixtí, també conegut com a Liber Sancti Jacobi, i que es conserva actualment a la catedral de Santiago de Compostel·la.

En aquesta obra el monjo francès descriu amb detall els elements geogràfics i etnogràfics del país, retrata els costums de l'època i nombroses anècdotes, així com recomanacions sobre els perills que cal evitar, entre moltes altres coses.

Picaud va organitzar l'itinerari seguint el que es coneix com camí francès, portat a terme en tretze etapes clarament delimitades. El monjo establí que si s'anava a peu en un dia s'havien de recórrer 35 quilòmetres; setanta si es disposava d'un cavall. El seu llibre recull amb precisió les distàncies entre els pobles, quins són els principals santuaris i monuments que es poden trobar pel camí, així com fa observacions sobre la gastronomia, la potabilitat de les aigües, el caràcter de les persones i els costums de cada poble. Com es pot comprovar, una estructura realment semblant a la de moltes de les guies de viatges modernes.

Les darreres investigacions històriques sobre aquest llibre han conclòs que el monjo Picaud no va fer el recorregut sol, sinó que va estar acompanyat per Girberga de Flandes, qui podria ser, en realitat, l'autora d'aquesta original guia de viatges per la ruta compostel·lana.

Moltes de les guies que s'escriuen a partir d'aquell moment, com la Guia de Roma, del segle XVII, són guies més devocionals –escrites des d'un punt de vista religiós– que no pas turístiques. Alguns autors situen la gènesi de les guies tal com les coneixem avui a l'entorn del segle XVIII, quan el turisme comença a formar part de les activitats d'oci de la burgesia i l'aristocràcia europees. És a partir d'aquell moment que apareixen les primeres guies turístiques a Europa.

S'anomenaven Guia de Forasters i eren una mena de compendi amb unes indicacions mínimes del que es podia visitar en una ciutat. En el fons, aquests llibrets tenien una finalitat més aviat comercial, perquè anaven adreçades als homes de negocis.

Les primeres guies més asèptiques, que separen comentaris personals del contingut informatiu, són atribuïdes a l'editor alemany Karl Baedeker (1835), fill d'un impressor, i al publicista anglès John Murray III (1836). Baedeker va ser el primer a posar estrelles als llocs d'interès.