La voluntat de ser lliures

Gairebé tothom és conscient que Catalunya està vivint un procés d'una importància sense precedents. Es disposa de nombroses expressions per denominar-lo: “independència”, “exercici del dret a decidir”, “constituir un estat nou a Europa”, i tantes altres. Amb les primeres n'hi hauria prou, les altres són purs eufemismes. Catalunya, després de tres-cents anys d'annexió a l'Estat espanyol, manifesta la seva voluntat de posar fi a aquesta situació i vol recuperar la seva sobirania. Cap esdeveniment no sorgeix del no-res Tots tenen un antecedent i tots en són d'esdeveniments posteriors. La història és una llarga cadena d'esdeveniments. L'anhel de llibertat de Catalunya no ha nascut ara. Ja el teníem abans de l'11 de setembre de 1714. Deia Pallach: un home no és lliure si el seu poble és esclau, i deia Ramon Trias Fargas: ser català és la voluntat de ser lliure. Les dues afirmacions es refereixen a Catalunya en clau de llibertat. La llibertat és el bé més preuat tant de l'home com de la col·lectivitat, per això quan es parla de dret humans, el primer és el dret a ser lliure.

Entre els esdeveniments clau hi figuren les grans declaracions i les grans proclamacions de drets i d'una manera molt especial la Declaració d'Independència de les colònies americanes i la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de la Revolució Francesa. Els Drets Humans, les seves definicions i garanties han experimentat un gran impuls amb el fenomen de la internacionalització que sorgeix amb les dues guerres mundials. Durant la primera, el president dels Estats Units, Woodrow Wilson, proclamava els seus catorze punts relatius al dret a l'autodeterminació del pobles, i en acabar la segona, a San Francisco, els representants de 51 països (en l'actualitat 192 membres) varen fundar l'Organització de les Nacions Unides, l'ONU, el text fundacional de la qual és la carta en què es fixen les finalitats, entre les quals destaca la de desenvolupar entre les nacions relacions amicals fonamentades en el respecte del principi d'igualtat dels drets dels pobles i del seu dret de disposar d'ells mateixos

És de la iniciativa de les Nacions Unides que prové la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, la qual constitueix el primer, cronològicament parlant, text internacional sobre la protecció dels drets de l'home, i té una importància excepcional, en referir-se explícitament a allò que s'anomena dret a la resistència dient: “Atès que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret, a fi que l'home no sigui compel·lit, com a últim recurs, a la revolta contra la tirania i l'opressió.”

En el procés que estem vivint és important tenir present el paràgraf inicial del preàmbul de la declaració, en què es diu que “el reconeixement de la dignitat i dels drets iguals de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau al món”. L'ésser humà és lliure i ha estat creat perquè es desenvolupi lliurement amb els altres homes, amb capacitat de decidir i d'actuar de manera responsable, i l'home necessita aquesta dignitat per ser lliure. La dignitat de la persona és la primera i bàsica de les referències. Només serem lliures si som dignes. I la dignitat només s'obté decidint lliurement el nostre futur, individual i col·lectiu.

Si els processos de la història no sorgeixen del no-res, tampoc no sorgeixen aïllats. Coincideixen amb altres processos. El nostre procés, afirmatiu de la dignitat dels catalans, coincideix amb un angoixant procés d'ensorrament de l'Estat espanyol, el qual ja s'havia iniciat amb anterioritat a 1714. Aquell imperi en el qual no es ponia mai el sol ha arribat a la fi del cicle. Catalunya es disposa a començar-ne un de nou, amb llibertat i amb respecte a totes les nacions, a la comunitat de les quals té la voluntat d'incorporar-se. En la història apareixen casos d'acceleració. I en aquest moment els dos processos es troben en fase d'acceleració. La Via Catalana cap a la Independència que es formarà l'11 de setembre serà una manifestació de dignitat, i de responsabilitat històrica, evidenciarà al món la voluntat dels catalans d'assolir la independència. Si volem, la tenim a l'abast. Només ens cal estar units. Tant és que hi anem amb un eslògan o un altre. Ningú de nosaltres no haurà de deixar d'actuar d'acord amb les seves ideologies. Catalunya és una nació i una nació no pot existir sense homes lliures. És per això que no és una qüestió d'ideologies. Hi caben totes. És una qüestió de nacionalitat. Catalunya és la pàtria de la llibertat. Si l'home individual és lliure, també ho és la suma dels homes que formen la nació i creuen en la immensa força de la llibertat.