La nova contractació laboral
La ministra del ram, Fátima Báñez, ha anunciat una reducció del nombre de models de contracte dels 41 actuals a 5, amb l'objectiu, segons va assegurar, de simplificar el sistema i “incentivar l'estabilitat” laboral. A primer cop d'ull pot resultar molt vistós un titular que sostingui que es passarà de 45 a 5 modalitats contractuals. La simplificació i la disminució de la burocràcia semblen convenients i necessàries a l'hora de reactivar el mercat laboral. Però el problema que s'intueix en la proposta, a falta de veure'n la lletra petita, és saber què s'entén per reactivar el mercat laboral.
En una societat amb obsessió per l'estadística no només oblidem amb una facilitat corprenedora que darrere dels números hi ha persones, sinó que tampoc tenim en compte que també hi ha altres variables econòmiques relacionades. Un mercat laboral reactivat és, certament, aquell on hi ha més gent que treballa. Un mercat laboral reactivat, tanmateix, no és sinònim d'una economia reactivada ni, tampoc, d'una economia redistributiva eficaç.
Perquè la millora econòmica sigui sòlida i generalitzada no només és important la quantitat de contractació, sinó bàsicament la qualitat dels contractes, decisius per aspectes tan bàsics d'un model capitalista sostenible com ara la capacitat de consum, d'estalvi i l'increment en la recaptació d'impostos pels rendiments del treball. Segons com sigui la nova contractació, probablement es podrà aconseguir que treballi més gent, però és més dubtós que es reactivi l'economia de mercat. Històricament, les societats tendents a l'esclavatge han estat sempre més ineficients.
