“Verba volant”
Artur Mas ha enviat una carta (sobre la consulta) a Mariano Rajoy. El portaveu del govern, Francesc Homs, ens diu que Rajoy contestarà Mas després de l'estiu. Segons ens diu Homs que Mas li ha dit, Rajoy ha telefonat a Mas per dir-li el que Homs ens diu. De la mateixa manera que el contingut de la carta de Mas a Rajoy és conegut (en circula una còpia exacta per internet, publicada a www.president.cat), el contingut de la carta de resposta (si la resposta és per carta) de Rajoy a Mas també el coneixerem quan sigui el moment. En canvi, el contingut literal de la conversa telefònica entre Rajoy i Mas el desconeixem.
Decep que en una època en què part del conjunt de les converses telefòniques s'enregistren (amb consentiment o sense) i en què part del conjunt de les converses telefòniques enregistrades es publiquen (per interès general o per interessos ocults), justament aquesta conversa telefònica entre Rajoy i Mas no la puguem escoltar. Demano que el tall d'àudio de la conversa telefònica es publiqui al web del president, o al portal web de la transparència (www. transparencia.gencat.cat), perquè els ciutadans puguem saber amb certesa què es van dir els presidents i com s'ho van dir.
El llenguatge oral (fins i tot pel canal telefònic) té molt més a veure amb el factor humà que el llenguatge escrit (sobretot el que és propi de les tècniques de la correspondència institucional). Es podria objectar que la conversa telefònica entre Rajoy i Mas era privada, però l'argument no resistiria un comentari fet pel mateix Homs: “La resposta no és estrictament al senyor Mas, és una resposta a un anhel d'una gran majoria d'aquest país.” Doncs bé, la conversa telefònica és part de la resposta; és a dir, la conversa telefònica no és estrictament al senyor Mas, és una resposta a un anhel d'una gran majoria d'aquest país. Així, la conversa telefònica pertany a la gent, no només al màxim representant de la gent; tret que sigui un secret d'estat (és clar que, aleshores, voldria dir que ens hem posat a construir estructures d'estat començant pels secrets).
En una època en què es dóna tanta importància als gestos, saber si Rajoy i Mas es parlaven de tu o d'usted, si es deien pel nom o pel cognom o pel càrrec, si en la intimitat Rajoy també parla en català com deia que feia Aznar o si no és capaç ni de dir “bon dia”, saber si s'interrompien o es respectaven el torn de paraula, si el volum de la veu superava o no el nivell dels arguments, si es van acomiadar amb “un abrazo” o qui va penjar primer… Fer saber tot això significaria que les decisions es prenen més a prop dels ciutadans i de les realitats sobre el terreny.