Recusació per resoldre
“Als magistrats,
i encara més si són del Constitucional, se'ls suposa independents, imparcials”
Es reprèn a poc a poc l'activitat a les institucions, entre aquestes el Tribunal Constitucional, molt carregat de feina a causa del munt de recursos contra la incontinència legislativa del govern de Mariano Rajoy. Però hi ha una qüestió que haurà de resoldre com més aviat millor: les recusacions presentades pel govern català i el Parlament contra el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, que durant quatre anys (2008-2011) va ser militant del PP, fins i tot quan ja era magistrat de l'alt tribunal. La seva imparcialitat està en qüestió. Entra dins la lògica que el govern d'Artur Mas, igual que l'andalús o l'asturià, desconfiïn del criteri del Pérez de los Cobos a l'hora de sentenciar sobre recursos presentats contra lleis aprovades pel que fins fa dos anys va ser el seu partit. La contradicció d'interessos hi és. I el que és més greu és que el president del TC amagués la seva militància davant la comissió parlamentaria que el va avaluar abans del seu nomenament. Als jutges i magistrats, i encara més si són del Constitucional, se'ls suposa independents, imparcials. Se sap cap a on tiren, si són progressistes o conservadors en funció de qui els ha proposat i els suports que han assolit, però d'aquí a militar en un partit hi ha una línia que Pérez de los Cobos ha travessat, faltant a la veritat.
El Tribunal Constitucional haurà de celebrar amb tota probabilitat un ple extraordinari per decidir sobre les recusacions. El màxim òrgan judicial té una majoria conservadora que fa pensar que no prosperaran. Però en l'opinió pública, per enèsim cop, quedarà l'ombra del dubte respecte a la imparcialitat del Constitucional.
