Contra la dispersió

Comença un nou curs. Més enllà del debat polític sobre les retallades i sobre la nova llei orgànica d'educació, s'imposa la necessitat de reflexionar sobre un dels fenòmens més greus que s'està produint en les aules del nostre país. Em refereixo a la dispersió.

Els mestres i professors es queixen reiteradament de la dificultat que tenen per captar l'atenció dels seus alumnes i per mantenir aquesta atenció durant l'hora de classe. Aquest és un fenomen que afecta totes les aules de manera desigual, però no se n'escapa cap. Les aules de la universitat no són una excepció, ans al contrari. Algú pot pensar que manca perícia, habilitat pedagògica, recursos didàctics per captar l'atenció, motivar els alumnes i despertar el seu interès. En algunes ocasions pot ser una raó explicativa, però en la majoria de casos no és aquest el problema. Tenim bons mestres, experimentats i capacitats per ensenyar a un públic molt divers i fragmentat. Alguns ho fan amb vocació i entusiasme tot i les hostilitats del moment.

El problema de la dispersió té un abast més gran i més profund i molt sovint els mestres i professors no sabem com actuar per fer-hi front. La dispersió afecta greument el rendiment acadèmic i comporta una gran pèrdua de temps i de diners. No hi ha dubte que per aprendre qualsevol habilitat, per introduir-se en qualsevol coneixement, cal prestar atenció i concentrar-se. Com més intensa és la concentració, més fàcilment s'accedeix al coneixement i més rendiment es treu del temps.

La dispersió és un vertader obstacle al procés d'aprenentatge, perquè la ment flueix d'un estímul a l'altre, papalloneja d'un lloc a l'altre sense pouar en res. La conseqüència final és la incompetència i la pèrdua de temps educatiu i laboral. La qüestió clau no és quantes hores estan els infants a les aules, ni quantes hores estan els universitaris asseguts a les cadires, ni quantes hores ensenyen els mestres; la qüestió és com hi estan, què fan mentre hi són, com aprofiten cada segon de la pràctica educativa. Països que estan molt més ben situats que nosaltres en les avaluacions educatives dediquen menys hores de classe a l'any.

Una gran assignatura pendent és ensenyar la mainada a concentrar-se, a posar tots els sentits en la cosa que estan estudiant, a oblidar-se de la resta per exercir l'atenció plena. Som lluny d'aquesta situació. Els primers que ens hi hem d'exercitar som els mestres i els professors. La introducció de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació han accelerat i engrandit el fenomen de la dispersió. Només cal observar la cambra de qualsevol adolescent del nostre país per adonar-se'n. La pantalla vomita tot tipus de sons i d'imatges i els artefactes tècnics que té damunt la taula encara accentuen més la curiositat i l'afany de novetats de l'estudiant. Està pendent del que passa a la xarxa, del darrer comentari, de la darrera xafarderia de la colla; ara mira fotografies, ara es despenja un vídeo del Youtube.

Els professors i mestres hem de lluitar intensament contra l'ús que s'està fent de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Ben emprades són instruments molt valuosos per ampliar coneixements i per adquirir destreses de tot tipus, però mal utilitzades són fonts de dispersió, obstacles en el procés educatiu.

Fóra bo dedicar temps i energies a reflexionar sobre les formes de combatre la dispersió mental i emocional a les aules per tal d'afavorir, així, la concentració i l'atenció plena. Educar en aquesta capacitat no solament és útil des d'un punt de vista acadèmic, sinó professional i humà. Si volem estudiants competents i professionals excel·lents, hem d'educar-los en la concentració i en l'atenció plena.