I si apadrinem les urnes
No fa cap falta que el Govern se sotmeti a cap humiliació de l'Estat demanant-li que es faci càrrec dels equipaments i la infraestructura necessaris per dur a terme la consulta sobre el futur polític de Catalunya. Ni tampoc que s'exposi als efectes d'una denúncia de la diputada Alicia Sánchez Camacho o de tots els que, com ella, són capaços de portar als tribunals la utilització de diners públics per fer possible un dret democràtic tan elemental com consultar els ciutadans sobre el seu futur i no fer-ho per netejar la seva casa de corruptel·les i sobres.
És tan enorme el cansament i l'avorriment al qual ens han abocat les accions de les institucions de l'Estat, del govern espanyol i dels partits polítics contraris a un estatus polític i econòmic propi per a Catalunya i contraris a permetre que els catalans manifestem de manera pública i oficial el nostre parer sobre aquesta qüestió, que estem disposats a pagar-nos les urnes, les cabines, les paperetes i el que faci falta. A mi, per exemple, m'agradaria apadrinar una urna. Quina acció pot ser més gratificant -políticament parlant- que posar a disposició dels meus conciutadans un recipient que reculli la lliure expressió de la seva voluntat i, encara més, fer-ho en clara rebel·lió contra aquells que s'emparen en les institucions per impedir-ho?
Hem d'assumir que qualsevol iniciativa que vulguem propulsar per saber quin país volem i en quin marc institucional el volem construir ens l'haurem d'organitzar i sufragar nosaltres. I dir “nosaltres” hauria de voler dir, també, a través del nostre Govern i dels nostres pressupostos, que es nodreixen ni més ni menys que dels nostres diners. Així ho ha vist i entès l'executiu d'Artur Mas quan ha fet aquesta previsió pressupostària, en aplicació d'una coherència elemental en qualsevol país instaurat en una normalitat democràtica.
El problema és que els catalans no vivim en plena normalitat democràtica perquè només se'ns permet triar-ne el color però en cap cas la forma. Perquè l'exercici del vot refrendatari està reprimit i perquè les organitzacions polítiques que haurien de promoure-la en tota la seva extensió prefereixen fer demagògia amb una escala de valors en la que la lluita contra l'atur o la conservació del benestar social apareixen com a antagòniques del dret a decidir.
Fer possible que hi hagi urnes el 2014 és una manera de canviar tot això.
