Picaresca comercial

La literatura castellana destacava sempre el capítol de la novel·la picaresca del Segle d'Or. De picaresca, però, n'hi ha hagut sempre i sense novel·la. En aquest món abunda el qui troba maneres diferents de fer calés, sovint oblidant la llei i el sentit comú. Deixin-me explicar, amb to desenfadat i sense ànim de fer mal, la picardia d'un comerciant que tinc a pocs metres de casa, i que recluta dissimuladament la clientela a les cinc del matí quan, crec jo, no deu pas ser hora d'obertura normal dels establiments comercials. Més o menys llavors és quan retiren els noctàmbuls amb menys estabilitat i clarividència, perquè van acompanyats d'alguna torradora notable. El meu veí té una fleca i a les quatre, o pel voltant, obre la botiga amb l'excusa que ha de preparar les pastes, posar els forns en marxa i tot el que vulgueu. Deixa la porta ben oberta i amb bona il·luminació. Aviat els efluvis dels croissants omplen la placeta triangular del barri. I els turistes que s'arrosseguen carrer amunt sucumbeixen a la temptació de comprar-ne per posar algun contingut sòlid a la càrrega líquida que abunda a l'aparell digestiu. Si només compressin i marxessin, no hi hauria gaire cosa a dir. El drama és que, encantats de la menja matinera, i amb possibilitat de repetir-la, s'estiren o s'asseuen per terra –pocs mengen recalcats a la paret, ben drets– i fan durar una hora llarga aquella degustació, entre crits, rialles, converses d'allò més surrealista en el respectiu idioma, que crea un desfet de temps entre els pobres que intentàvem seguir dormint en el veïnat. I es va apilonant gent. I el guirigall va in crescendo. Sort que a les sis passa la màquina de netejar els carrers i amb l'aigua a pressió sol netejar voreres i esbargeix els noctàmbuls ressagats (alguns, però, hi tornen). És l'únic vehicle que juga al nostre favor. Quan ho explico –podria il·lustrar-ho perquè en tinc fotos i pel·lícules– algun amic em pregunta si no passa cap cotxe de la policia. Home, si et queixes, sol passar. Espontàniament, ja és més difícil. Només he vist venir amb regularitat el cotxe de la policia fa uns anys –per tant és aigua passada–, amb un altre llogater de la fleca. Aquell encara ho tenia més ben treballat. Quan sentia el soroll del vehicle policial, ja sortia al carrer amb una bossa de croissants, que els oferia per la finestreta del cotxe. I tots contents. Ja ho dic, d'això ja en fa un temps. Ara la cosa és menys rocambolesca, però evidencia que la picaresca humana sempre ha existit i existirà. El trist és que l'èxit d'uns vagi a costa del dret dels altres.