Ca montes
Mà amb mà
L'11 de setembre del 2013 demostrarà que el projecte és molt madur
Dimecres vinent el país protagonitzarà una mobilització sense precedents. Sense precedents per la seva intensitat i claredat. Però sense precedents, també i d'una manera molt especial, per la dificultat que entranya.
Treure al carrer mig milió o més de persones no és gens fàcil. Fer-ho de manera continuada, un any i un altre, no té res de senzill i és altament significatiu. Però treure'ls organitzats a través de quatre-cents quilòmetres és literalment una proesa a l'abast de molt pocs moviments. No només al nostre país. Dubte que a Europa ningú més siga capaç de fer això avui. Ni tan sols d'imaginar que es puga fer.
L'èxit de la Via Catalana serà doncs una fita major. Històrica. Que demostrarà, per si calia, moltes coses. Que l'independentisme és un projecte i no un simple estat d'ànim. Que els esforços per trencar-lo, per reconduir-lo, no són capaços per ara de reeixir. Que la societat catalana sap organitzar-se autònomament, sense necessitat de seguir les pautes que li marca ningú. Que la famosa fractura és ara per ara una entelèquia. I que el món ens està mirant.
La pregunta, tanmateix, és què passarà el dotze. I la responsabilitat de la classe política és ací. Què faran el dotze? Què ens proposaran per canalitzar tanta energia positiva, constructiva. La voluntat popular no té possibles interpretacions: volem votar i pretenem guanyar el referèndum per la independència. Com es fa això és la gran pregunta.
No diré que siga fàcil. Però tampoc no és especialment difícil. Si la política és l'art de fer realitat les idees, el dia dotze serà el moment d'agafar els pinzells i deixar-se d'excuses. L'11 de setembre del 2012 va representar un canvi de rumb històric. Hem avançat molt des d'aquell dia tots, la societat i les institucions.
L'11 de setembre del 2013 demostrarà que el projecte és molt madur i reclama fixar dates en el calendari i proposar rutes a transitar de manera immediata. I això perquè l'11 de setembre del 2014 com a molt hauria de ser una mobilització final i definitiva, a dies vista.
Aquest és el repte. Aquesta és la raó per la qual a les 17.14 h donaré la meua mà al veí.
