Tercera Via
que ja s'ha mort
Si incideixes en les teories de la conxorxa –que solen ser les més encertades–, en l'enunciat del títol i també en les possibles eleccions plebiscitàries de 2016 i els tractes entre Mas i Rajoy, hi veus una relació, encara que sigui tan closa com les dels jeroglífics d'en Màrius Serra.
1.- Tercera Via Encunyat pel periodista Rafel Nadal, en una intervenció en una ràdio catalana, el terme es refereix a una possibilitat de solució pel “cas dels catalans” si la convocatòria de la consulta per la independència de Catalunya no es pot fer –per contundent prohibició del sanedrí, és clar–. La hipotètica solució mai vista és ni més ni menys que una possible tercera via consistent en el pacte fiscal de veritat, entre el govern central i la Generalitat.
D'entrada segurament vostès s'hauran sentit xocats davant d'una tan original troballa. A mi, senzillament, m'ha sorprès fins al punt que he hagut de fer-me unes quantes preguntes: Són de veritat paraules d'en Rafel Nadal? No ho dec haver entès malament? La resposta queda clara l'endemà, quan a tot arreu circulen aquestes declaracions. En veure-les escrites, me les crec. Tot seguit em salta davant meu l'altre interrogant. Hi ha alguna intenció de fons en aquesta opinió d'un periodista que se les sap totes, que es mou pels mitjans de la xafarderia periodística i –molt especialment– política? Perquè no em negaran que això del pacte fiscal no és cap tercera via, sinó una recorreguda via que ja s'ha mort. Una via morta.
2.- 2016 Aviat apareix una altra declaració si res més no inesperada. En l'entrevista de Mònica Terribas al matí d'abans-d'ahir, el president Artur Mas, després de dir que manté l'any 2014 per la consulta per la independència, afegeix que, si no pot ser legal, esperarà les eleccions del 2016 per a interrogar la ciutadania sobre aquesta candent qüestió. Què vol dir, el president, amb el terme “legal”? Quina legalitat? L'espanyola? I la possible legalitat catalana, de què tant i tant s'havia parlat, on rau?
3.- Tractes Mas-Rajoy Les entrevistes i trucades, mantingudes en secret, que els presidents Mas i Rajoy feien sigil·losament mentre mandrejàvem prop del mar, de les rieres, de les piscines, a quines decisions van portar? Com podem saber-ho si no en som informats? Misteri, lògic, per altra banda, que les qüestions diplomàtiques sempre en són, de misterioses.
Un cop exposats de costat aquests tres punts, potser cal fer un petit exercici d'imaginació per a veure'n la relació: un periodista de primera línia parla d'una possible entesa –ni més ni menys que “el pacte fiscal”– entre el govern central i el català. Tot seguit, el president de la Generalitat afirma que el referèndum o consulta es farà el 2014, com ja era de suposar, però dins la més “estricta legalitat” espanyola, cosa que no era de suposar. I, tot seguit, afegeix que en cas de no poder-se fer dins l'estricta legalitat, s'esperaria a les eleccions del 2016 per a preguntar als ciutadans sobre la independència. Sona bé, oi? –és un dir–. Sobretot, sona a versemblant la relació dels tres factors enunciats a dalt –Com veuen, tots tres giren entorn d'un nombre: 2016–. Potser els duc a fer judicis fantasiosos, empesa per la meva ment novel·lesca que sovint em fa males passades. Si és així, no em facin gaire cas, posin-los dins el sac de fantasies que estem omplint dia rere dia.
Tanmateix... el propòsit d'Artur Mas d'esperar el 2016 per a saber què volen els catalans i catalanes pel seu país va ser dit clar i català pel president. Això queda escrit –i gravat–. Ara bé, el president ja en té una experiència de la superació dels seus desigs per la força del nostre poble. Fa un any just, es va veure desbordat per una allau de crits d'independència pels carrers de Barcelona, alçats per uns 2 milions de ciutadans. Aleshores, es va adonar que, si volia seguir la veu del poble, havia d'encapçalar aquell desig tan clarament exposat.
D'aquí a poc temps, potser l'any vinent mateix, Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, es veurà convocant eleccions –ben legals, per cert– per a preguntar al poble català si vol o no vol un nou estat català dins la Unió europea. Així sia. Amén.
