Opinió

L'Europa dels pobles

Els estats clàssics europeus, imposats a partir de la Segona Guerra,
perden l'atractiu, més quan molts
són fruit de capricis polítics o
d'errors econòmics

Una estada al Tirol, durant aquest estiu, m'ha permès conèixer la realitat sociopolítica del país, molt marcat per la divisió de què va ser víctima després de la Gran Guerra, quan una frontera imaginària el va dividir i el va associar a dos estats, Itàlia i Àustria, sense tenir en compte la unitat i el projecte comú que el formaven. D'això, n'he parlat en dos articles anteriors, però encara m'agradaria fer-ne unes darreres valoracions de futur, sobretot quan no són gaire lluny de la nostra pròpia realitat nacional.

Com molts altres, el poble tirolès perd els seus inicis en la boira del temps, tot i configurar-se com a comtat en el segle XIII i ser estat lliure dins del Sacre Imperi l'any 1504 i província austrohongaresa, el 1814, per esdevenir víctima de la desfeta de l'any 1919 i la posterior reafirmació de la partició, acabada la Segona Guerra. De tot això, n'he parlat, com de tot el procés del Trentino-Alto Adige en el conjunt de l'Estat italià. Després d'anys de debat, fins i tot amb alguns episodis cruents, el 1992 la modificació de la Constitució italiana va reconèixer la realitat de la regió autònoma del Trentino-Alto Adige, amb un grau d'autogovern molt considerable, fins al punt de ser recaptadora final de tots els impostos, dels quals posteriorment envia el deu per cent al govern central en concepte d'aportació solidària.

La regió alemanya, formada per les dues províncies italianes del Tirol, amb un milió cent mil habitants, no deixa de mantenir els somnis d'un futur associat al seu passat històric i un ampli sector de la ciutadania (més a l'Alto Adige, menys al Trentino) no en té prou amb l'elevat estatus autonòmic que té. L'entrada d'Àustria a la Unió Europea, el 1995, ha fet desaparèixer les fronteres físiques i ara Bozen i Innsbruck, passant per l'antiga capital comtal de Meran, són molt a prop. A la regió, els partits polítics tenen identitat pròpia, i són diferents dels estatals (de fet, bastant com a casa nostra), a més de defensar, amb diferents graus, el dret a decidir, des de més autonomisme (quin?) fins a la recuperació de la unificació tirolesa. Des de fa uns anys funciona, amb reconeixement internacional, l'euroregió Tirol - Tirol del Sud- Trentino, amb àmplies competències en cultura, turisme, serveis socials i medi ambient i amb alguns acords generals en infraestructures. Es va teixint la complicitat identitària d'un poble que ve de lluny.

Parlant amb gent del país es nota l'existència d'un sentiment favorable a la unió de les províncies històriques, més quan les comarques del sud, que parlen majoritàriament la llengua germànica, miren amb certa enveja el desenvolupament accelerat de la zona nord. Amb un partit nacionalista de centredreta majoritari durant molt temps, en els darrers temps dos partits radicals que es defineixen pel dret a decidir augmenten significativament el seu electorat. S'alimenta el sentiment de la nació tirolesa.

Talment, els estats clàssics europeus, imposats a partir de la Segona Guerra, perden l'atractiu, més quan molts dels quals són fruit de capricis polítics o d'errors econòmics. La geografia, física i humana, imposa la raó dels seus arguments. Segur que la nova Europa implica el reconeixement de les realitats nacionals, que no són sinó les formades per la voluntat dels pobles, lliures, solidaris i amb capacitat de decidir el que volen ser. Oberta la caixa dels trons, els desitjos de reforçament democràtic en la vella Europa exigeixen el reconeixement de la realitat multinacional i la llibertat de les dones i homes que volen construir un nou futur col·lectiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.