Tolerància vaticana

Fa pocs dies, en Jordi Basté aplaudia, a la ràdio, la decisió del govern espanyol d'augmentar dels tretze als setze anys l'edat mínima per poder mantenir relacions sexuals. Molts dels que tenim fills, sobretot filles, en aquesta franja d'edat segurament vàrem compartir el seu entusiasme.

Perquè als tretze anys les nenes i els nens són això, nenes i nens, malgrat que a vegades les formes, maneres i el vestuari portin a l'engany. De fet, setze anys és més o menys la mitjana continental, tot i que alguns països no volen sentir parlar del bròquil fins als divuit.

Però el que em va deixar bocabadat va ser saber que l'estat europeu més permissiu en aquesta matèria és la Ciutat del Vaticà, que té fixat en els dotze anys el mínim legal per anar-se'n al llit. La sorpresa és que aquesta laxitud sexual s'apliqui en un indret on suposadament la majoria dels seus ciutadans han fet vot de castedat, un compromís derivat de la seva professió.

I encara esparvera més que sigui justament allí on històricament han convertit en anatema les relacions sexuals més enllà de la procreació, castrant psicològicament milions de creients, o rebutjant la utilització del condó malgrat la seva eficàcia demostrada per lluitar contra la proliferació de la sida. Sobretot, quan l'expedient d'alguns membres de la confraria en matèria de pederàstia i d'abusos a menors faria envermellir un carboner.

No em tinc per un menjacapellans, però em sembla que una certa coherència entre la lletra i la pràctica segurament milloraria la popularitat del gremi. Al papa Francesc se li apilona la feina.