Ahir

Cadena, onada, remolí... aquesta va ser la inacabable geografia humana que ahir va donar forma a la veu tranquil·la de les persones, totes ajuntades en la pacífica trinxera que durant dues hores de festa i reivindicació compartides va enviar un missatge inequívoc al món.

Acostumats a l'avenç espontani del formiguer de les grans manifestacions, els participants en l'innovador format de la cadena vam haver de fer córrer la imaginació perquè l'ambient no es refredés. Hi va ajudar l'entusiasme col·lectiu, també els esforços de l'organització, impecable a l'hora de corregir la descompensació d'alguns trams, sincronitzar el cant d'Els Segadors o anar fotografiant els assistents. A banda i banda, veies la pinzellada de les línies grogues perdent-se fins a la propera rotonda o el proper revolt. Al cel, primer núvols amenaçadors, després les anades i vingudes dels helicòpters i avionetes –amics o enemics– que filmaven la formació humana i arrencaven gestos de victòria entre la multitud.

L'acte es va acabar amb puntualitat, però hi havia ganes d'allargar-lo, per això fins ben tard les samarretes i les banderes van acolorir els carrers de les ciutats mentre les famílies tornaven a poc a poc cap a casa. I després d'allò viscut al matí i la tarda, queda el contrast evident entre la fredor dels actes institucionals i l'efervescència ciutadana, entre l'exasperant lentitud dels terminis de la política i el clam del carrer.