Avui és festa
Els altres
Frases que, aïllades del seu context, agafen una ressonància que les fa llegendàries i memorables
A vegades, amb la gent, et trobes amb un problema: tenen totes les virtuts que et desagraden i cap dels vicis que més admires. Una frase tan aguda no se li pot haver acudit a aquest columnista de diumenge. Ha de ser, per força, de Winston Churchill o se l'hi podria atribuir tranquil·lament. Alguns estudis recents intenten demostrar que, en vida, la retòrica de Churchill tenia efectes limitats. Al capdavall va perdre unes eleccions després d'haver liderat la victòria en la Segona Guerra Mundial. És veritat que, malgrat tot, la seva popularitat es va mantenir sempre alta, però per a molts que l'havien d'escoltar en directe els seus discursos eren llargs i pesats. Tenien, a més, el to arrogant de la seva classe social que els feia més aviat repel·lents per a molta gent.
Ara bé, la posteritat a vegades destil·la algunes frases que, aïllades del seu context, agafen una ressonància que les fa llegendàries i memorables. La llengua de Churchill era realment devastadora quan parlava dels altres. Ara que al meu país sembla que s'imposa una dialèctica entre nosaltres i “ells”, la retòrica del vell lleó pot resultar inspiradora. El màxim altre que va tenir Churchill va ser, no cal dir, Adolf Hitler, però fins i tot en aquest cas extrem en va dir una amb gràcia: “No odio a ningú llevat de Hitler. I pensin que és per una qüestió professional.” D'un rival polític deia que si es tractava d'aconseguir no resoldre res aquell era l'home més ben dotat per a la tasca. “En això no té rival”, rematava. El millor Churchill combina, a parts iguals, ironia, humor i mala llet. D'un primer ministre laborista havia dit: “Sabem que Ramsay McDonald, més que ningú, tenia el talent de comprimir la màxima quantitat de paraules en la mínima quantitat de pensament.”
En la complexa situació política actual caldrà evitar, especialment, polítics com el que Churchill descrivia així: “És un d'aquells oradors de qui es pot ben dir que quan s'aixequen no saben què volen dir, que mentre parlen no saben el que diuen, i que quan s'asseuen no saben el que han dit.” A veure si hi ha sort.
