¿Catalunya real?

Una de les primeres obligacions que tenim –i, per descomptat, també els polítics– és analitzar l'impacte de la cadena amb serenitat i sense anteposar a la reflexió emotivitats personals, patriòtiques o sentimentals. O totes a l'hora. La cadena ha significat unes quantes coses que són evidents, més enllà de la burla que hi va en contra o de la falsedat més rància. Siguem seriosos. Ha demostrat una gran capacitat d'organització i de mobilització. Ha implantat en el corrent general de la cosa pública, d'allò que marca els camins d'una o de diverses generacions, una evidència absoluta que ja no admet discussió: la possibilitat d'una força emergent que s'identifica amb la idea d'un estat independent per esdevenir no solament un anhel o un desideràtum sinó una sòlida alternativa al règim actual. Una sòlida alternativa –popular, transversal, dinàmica, fins i tot festiva– que es va anar congriant des de la proposta d'Estatut de Maragall, passant per la retallada del Constitucional i per la manifestació del 10 de juliol del 2010, i cada vegada amb més arguments i amb més participació ciutadana. El dia que la noia que despatxa a la fleca et pregunta a quin tram aniràs, aquell dia, vol dir que la presència de l'independentisme en el si de la societat és potent perquè deixa de ser una opció política per convertir-se en un projecte compartit per persones sense més filiació que la de pensar en un hipotètic futur que genera esperança.

S'hi poden posar molts peròs, a aquesta asseveració. Seria molt il·lús creure's que un estat nou serà una panacea, una pluja de mannà celestial. I també es pot argüir que en el procés hi intervindran moltes variables, com ara la presència de moltes persones que no votaran a favor en el referèndum. D'acord. Però tampoc no es pot tergiversar la realitat pensant que hi ha una “majoria silenciosa” en contra. ¿Qui ho pot corroborar, això? ¿Com pot dir Sánchez-Camacho, sense fonament, que “la Catalunya real es va quedar a casa”? ¿Qui la defineix? ¿Qui la jutja? ¿Com es pot ser tan cec? ¿Són irreals els 400 km de dimecres?