Casa nostra és vostra

Aquesta setmana hem sabut que el volcà més gros del món està apagat des de fa 140 milions d'anys i que no es pot veure perquè l'oceà Pacífic el tapa. Felicitats al que l'ha descobert. Li dedicarem un lloc d'honor al rànquing de les descobertes inútils. De coses que no es poden veure en aquest món n'hi ha moltes més, però segur que són poques comparades amb les que se saben que hi són i que no es volen dir o que no es volen veure. Catalunya, per exemple, ha estat durant anys invisible per a molta gent. Ho continua essent per a alguns de Madrid. I és curiós constatar que no ho sigui la majoria silenciosa, tal com diuen alguns d'ells ara. Però també n'hi ha que ignoren Catalunya des de dins estant. Vaig conèixer, per exemple, una escriptora especialitzada a denunciar qualsevol injustícia de Mèxic però a ignorar moltes de les reivindicacions que tenien a veure amb Catalunya. I no vull dir que no tingués raó. Amb Mèxic, en tenia. És clar. I és que hi ha tantes causes per defensar en el món que el que és difícil és no trobar-ne algunes que s'adiguin al nostre perfil i a les nostres circumstàncies i necessitats immediates. Sembla, doncs, que ara que el país es belluga serà relativament fàcil que partits polítics, intel·lectuals i opinadors de tota classe es ressituïn. Benvinguts a casa! Això mateix va passar al final del franquisme i, un cop el canvi d'ideari va començar a tenir prou gruix, els historiadors van batejar-ho com la transició. I a alguns els han donat reconeixements, honors i premis per haver-la sabut fer prou bé. I està bé. Sense ells molts dels que no tenim ni ambicions ni prou aptituds polítiques no sabríem del cert que anem bé. Sí. Els necessitem. Ara a nosaltres ens ha tocat encadenar-nos, després de fer votacions de costellada. I està bé que sembli que tot això s'encarrila. Tots anirem més bé si és així. També els que aniran apuntant-s'hi o els que ja s'hi han anat apuntant perquè, com ja sabem, casa nostra és també casa vostra.