Un nou curs, un nou país
Dijous dia 12, just després de la celebració de la Diada de Catalunya que ha estat la més impactant i il·lusionadora, ha començat un nou curs escolar. Desitgem que sigui el darrer en què els ajustaments i la contenció pressupostària afectin un element tan fonamental per al futur del país com és l'educació dels infants i joves. I en això, en aquest desig que l'educació del país –igual que altres serveis essencials del nostre estat del benestar– pugui tornar a ser l'element clau per a invertir el bo i millor dels nostres recursos, hi té molt a veure l'èxit de la Diada del dia 11.
Centenars de milers de ciutadans no s'entrellacen formant una via unida al llarg de tot el país si no els uneix un anhel molt sòlid, molt profund, molt convincent. Després d'un any d'haver envaït els carrers de Barcelona amb la manifestació més multitudinària de la història de Catalunya, aquests ciutadans han tornat a mobilitzar-se, encara en major nombre i amb més convicció si cal, pel dret que aquest poble pugui votar el seu futur en llibertat i per a la llibertat.
L'escola d'aquest país que comença un nou curs, malgrat tots els problemes que un any més haurà d'afrontar, està de sort. Pertany i serveix a un poble que es mou, que no es resigna, que es dóna les mans per avançar, que té un objectiu col·lectiu clar, que vol obrir-se a un futur millor, que el vol per als seus fills i néts és clar –els nostres escolars actuals–, però que no està disposat a ajornar més la conquesta del somni i de la llibertat.
L'escola ha de preparar per al futur i ha de formar els ciutadans del demà. Per això quan aquest futur s'està construint als carrers i a les carreteres, als balcons i a les places, entre els familiars, els amics i els veïns, l'escola s'ha de fer ressò d'aquest corrent ciutadà, d'aquesta il·lusió col·lectiva, perquè encara que l'escola ha de ser un petit santuari de serenor, de cultura i d'atenció i acompanyament a cada infant, també ha de saber a quin país viu i hi pertany. Els nostres mestres i professors demostren permanentment, sobretot en els actuals temps de sacrificis, un gran esperit de servei envers els seus alumnes i envers el país.
La il·lusió per construir cada dia una escola millor, de més qualitat pedagògica i humana, amb més recursos i més eines, obtenint un major reconeixement social, amb professionals millor preparats, amb resultats de més èxit, garantint i ampliant majors cotes d'equitat i lluitant per superar les desigualtats, la il·lusió per assolir una escola així forma part de la mateixa lluita per aconseguir un país millor, amb més recursos per poder invertir a les nostres escoles, els nostres hospitals, la nostra gent necessitada, etc.
En aquesta Diada ens hem donat les mans no només per disposar de més llibertat, sinó per a tenir una millor educació per als nostres fills. No ho hem fet per poder ser més insolidaris sinó per poder atendre millor les injustícies i les necessitats dels nostres conciutadans. Per això aquest curs volem que sigui el darrer protagonitzat pels sacrificis i els ajustaments. Anhelem que el 2014 ens porti un país nou –tal com era el desig que dimecres expressaren milers i milers de ciutadans– amb una escola que també haurem de fer nova, conservant el bo i millor de la nostra tradició pedagògica però, alhora, sabent aprofitar l'ocasió per afrontar tots aquells canvis que siguin necessaris per obtenir una educació de màxima qualitat i equitat al servei d'un país que ens tocarà construir –o reconstruir– de bell nou.
