Via encarrilada

No hi ha dubte: la Via Catalana cap a la independència, del passat 11 de setembre, va ser un èxit esclatant. De fet, no existeixen a la rica i variada llengua catalana prou adjectius per descriure i definir, amb propietat, les sensacions, personals i col·lectives, d'aquesta reivindicació històrica tan patriòtica i, alhora, tan civilitzada (completament pacífica des del Pertús fins a Alcanar). Ara sí que es pot dir, en veu alta, que quan ens ho proposem, Catalunya esdevé una nació cívica en majúscules, que pot emmirallar-se se, amb una gran dosi d'exemplaritat, a Europa i el món en general. No hi ha dubte: l'Onze de Setembre d'enguany ha estat un bany d'autoestima col·lectiva i un esclat de joia interclassista i intergeneracional. Ha representat, veritablement, un pas endavant ferm en la reivindicació ciutadana per avançar cap a un horitzó de plenitud nacional i dignitat social. Ara cal consolidar-ho i no pensar mai més en les rebaixes claudicadores que, molt possiblement, ens oferiran des de l'altiplà. Tenim una oportunitat històrica de cara al futur, tot i que cal gaudir del moment present i planificar acuradament, amb un potent full de ruta, l'esdevenidor col·lectiu.

No hi ha dubte: la via està encarrilada, tot i que l'animadversió espanyolista de certs mitjans de comunicació madrilenys no té aturador. A vegades em pregunto com és possible que en una país, formalment democràtic, que fa 27 anys que és de la UE puguin existir certs mitjans de comunicació que cada dia juguen més amb foc, que irradien una molt negativa i perillosa provocació catalanofòbica, racista i odiosa; la qual cosa és una autèntica bomba de rellotgeria veritablement letal. En aquesta línia, en aquest sentit, seria interessant fer l'exercici comparatiu entre el que han dit els mitjans internacionals i els comentaris agressius de la premsa espanyola. Això és com comparar el dia i la nit; és a dir, comparar la reacció tranquil·la, temperada de gran part de la premsa internacional amb els exabruptes dels professionals de la crispació i la manipulació de gran part de la premsa castellanoespanyola, radicada a la gran metròpoli madrilenya. No hi ha dubte: la Via Catalana ha esdevingut un autèntic terratrèmol democràtic, que ha tocat el voraviu a unes poderoses i minoritàries castes immobilistes, totalment impregnades d'una ideologia poc evolucionada, que cada dia s'allunya més d'Europa. Ara, caldria recordar aquella acurada frase que va dir Bill Clinton quan era president dels EUA: “The future will be Catalan or taliban.”