Comença el curs

M'agrada viure a prop d'una escola pública, de la qual fa poc, en iniciar-se el curs escolar, em van arribar des del pati plors de criatures en el seu primer dia de col·legi. Vaig pensar allò que l'escola no deixa de ser una forma de repressió que tanca els infants entre quatre parets i potser un pati: aquelles criatures ploroses han entrat en un món que, a més, reclama una atenció i exigeix un treball lligat a un procés d'aprenentatge que mai no acaba d'integrar les diverses formes de la sensibilitat i de la intel·ligència. Tanmateix, mitjançant aquest confinament, l'educació procura uns coneixements i unes habilitats que no només haurien de servir per sobreviure en aquesta societat, sinó per fer que la cultura ens enriqueixi la vida. Afortunadament, en contra de les actuals tendències, encara hi ha ensenyants que saben que no n'hi ha prou amb allò útil i que, de fet, allò que es considera inútil –posem-hi la literatura o el coneixement dels fets històrics– ens fa més persones.

També, és clar, l'ensenyament ha de servir per aprendre a conviure amb els altres, adquirir una sensibilitat cívica, saber-se part de la societat. Però l'escola per ella mateixa no pot corregir les desigualtats que fan que molts se sentin socialment exclosos i per això enrabiats i resistents a l'aprenentatge. Tanmateix, és una eina fonamental per treballar a favor de la igualtat. D'aquí la importància irrenunciable de l'ensenyament públic en tots els nivells. Comença el curs i la consellera Rigau afirma que aquest any no s'han reduït les places de professors. Però això no vol dir que a les escoles i instituts els ensenyants no estiguin sobrepassats per un increment d'hores laborals que per força ha d'afectar la seva salut i la qualitat docent. S'inaugura prematurament el curs acadèmic universitari català i el conseller Mas-Colell afirma que les retallades a la universitat pública són inevitables perquè no hi ha més diners. Doncs s'han de buscar i sobretot s'ha de treballar a favor d'allò públic.