Ull de peix
Pilar Rahola
Brillant oratòria i claredat d'idees no sols quan juga a casa, sinó en situacions ben adverses
Em fa feliç poder constatar un fet que, a primera vista, hauria de fer ràbia: els neoindependentistes. Els qui hem estat patint, o humiliats, o arraconats anem desapareixent de l'imaginari col·lectiu –i no sols per l'edat– per uns nous independentistes que només fa un any es burlaven de la independència o hi feien gestos de menyspreu. Ara són a primera filera. No en tinguem cap dubte: quan siguem independents, els qui portaran les regnes i sortiran a la foto seran aquests nouvinguts. Fa ràbia? Doncs no senyora. Tot el contrari. Vet aquí la demostració més clara d'un triomf social esclatant. Parlo també dels de la jaqueta mòbil, els oportunistes que ara es posen la dels uns, perquè van guanyant, ara la dels altres, perquè és el torn d'aquests segons. Fantàstic. Que els llestos et facin un cop de colze i et desplacin és una prova meravellosa que la independència ja no hi ha qui l'aturi, ni el narcolèptic Rajoy, ni les amenaces, ni les histèriques tertulianes que repeteixen com un mantra: “Cataluña es España”, ni els poderosos industrials i financers que comencen a desarrufar les celles i que ara diuen “parlem-ne”, i només fa unes setmanes t'amenaçaven amb tots els mals de l'infern.
Per cert, vull fer esment a l'eslògan Cataluña es España, perquè és gramaticalment incorrecte –si de cas, és una sinècdoque excessiva–: Catalunya, poden dir, és part d'Espanya, o pertany a Espanya, o és d'Espanya (aquesta és la meva predilecta), de la mateixa manera que no diríem Tarragona és Catalunya o Blanes és Catalunya.
No voldria acabar sense fer esment de la brillant oratòria i la claredat d'idees de Pilar Rahola. No sols en tertúlies on ha de fer una certa mandra pertànyer, i no sols quan juga el partit a casa, sinó en situacions ben adverses, amb contundència però sense histèria, raona, contrasta, demostra i posa sobre la taula els conceptes de llibertat i democràcia que ningú no sap com rebatre-li, per més taules televisives que tingui.
Tots sabem que va tenir moments difícils, durant l'escissió d'Esquerra, i que bona part de l'opinió pública n'estava en contra. Ara només podem dir: ets brillant, molt brillant, Rahola.
