Què cerques?

Conec Cercas de fa anys, el valoro i l'aprecio, però no puc pas dir que siguem amics. Ens han ajuntat la literatura, Girona, la passió pel diàleg i algunes amistats compartides. Com és sabut, Cercas és afable, un pèl despistat i llest. Ens vam conèixer fa 25 anys, gràcies a una antologia d'autors gironins. Llavors, em va dir que era qui ho tenia més difícil perquè era l'únic de tots plegats que escrivia en castellà des de Girona. Però és qui se n'ha sortit millor. És treballador i té talent. Enhorabona. Ha sabut jugar les seves cartes. És obvi que tenia i té més autors amb qui competir, però també, més possibles lectors, una situació sociolingüística més favorable i més mitjans de comunicació disposats a escoltar-lo. Amb Soldados de Salamina va ser així. Va agradar també que arribés de Girona perquè Cercas és gironí i d'Ibahernando. Em va dir en una entrevista que la virtut i la justícia són més a prop del republicà Miralles que no del falangista Sánchez Mazas. D'acord. Però això no impedeix que es llegís també com una novel·la on es reconcilien les dues visions espanyoles d'Espanya. I no em sembla casual que hi hagi un narrador un xic postmodern, però també un xic fascinat per Sánchez Mazas. “Porqué era como nosotros… De pueblo… De Falange… De Acción Católica…”, diu el seu pare a Anatomía de un instante, parlant d'Adolfo Suárez. No em sembla que cap pare de cap amic meu, si més no dels nascuts a Catalunya, ho hagués dit. Però tothom té els orígens que té. I Cercas els ha novel·lat. Com aquell narrador, encara que “Sánchez Mazas sigui, més aviat, un esquer”. En aquella entrevista, també va criticar el nacionalisme, però no l'independentisme. Va indicar que votaria que no, no que no es pogués votar. I ara s'ha despenjat escrivint que seria com si votéssim passar un semàfor vermell. En sentir que en parlava, un amic m'ha recordat que en una entrevista a TV3 Cercas va dir també que semblava que en Lara i ell eren els únics catalans no independentistes. Només tu i l'amo de l'editorial Planeta, Javier? Allò del semàfor és només ideològic?