La campanya del no
Estic absolutament segur que fins a aquesta Diada Madrid no havia considerat que això de la independència fos un projecte seriós. La lectura espanyola contemplava un cert malestar a l'est peninsular i la remor d'estelades acomboiades per un grup d'irredempts catalanistes, però mai no arribà a valorar que el desig d'emancipació fos una bola de neu que acabés arrossegant tot un poble. Ara, la Via Catalana els ha trasbalsat, ha descobert tot de cop que es troben davant d'un problema gros, sense possibilitat de retorn.
Amb la qüestió catalana sobre la taula, les tropes borbòniques han tocat a sometent, amb la decisió d'iniciar una contraofensiva en tota regla. És l'inici de la campanya del no, convençuts que l'enfrontament ja és inevitable. Talment, un xic tard, quan els partidaris del sí tenen un munt de materials per treballar la seva argumentació i el no, fins ara, només apunta cap a una reacció antidemocràtica –negar el dret a decidir– com a raonament de la seva postura. Però ara cal entrar en campanya i el nacionalisme castellà planteja l'argumentació que creu millor per als seus interessos.
Després que el ministre García-Margallo fes una exacta valoració de l'èxit de la Via Catalana –no cal oblidar-ho, malgrat que les seves declaracions foren amagades ben aviat–, el govern espanyol ha plantejat els dos braços amb els quals pensa sustentar la campanya a la contra, amb Sáenz de Santamaría i García-Margallo com a puntes de llança. La primera, repetint l'argumentació de la consulta il·legal i, el segon, endinsant-se en la campanya de la por i l'aïllament internacional que sofriria una Catalunya independent. Els dos ministres s'esmercen en la feina, i es dediquen en cos i ànima a la qüestió catalana.
Més, tot indica que als partidaris del no la campanya els ha agafat amb el peu equivocat, quan tota l'activitat a la contra es mou des d'una actitud negativa, sense cap proposta de futur. I malvalorar la política exterior fins està servint per posar el tema català a l'aparador internacional. La campanya alternativa és una campanya negativa, fins a negar el dret al diàleg, un component que el sí ha escenificat amb encert. Talment, els partidaris del no estan fent molt per a l'augment constant dels rengles independentistes.
