Quina canalla!

De petit, recordo l'anècdota de ma mare exclamant: “Quina canalla!!!” –amb set, tenia raó de queixar-se–, mentre provocava l'estupefacció d'una noia que acabava d'arribar d'un poblet d'Aragó i encara no estava avesada a la llengua catalana. Insultar unes pobres criatures! Crec que Esperanza Aguirre ha tingut una confusió semblant. No acaba d'entendre el català. En la nostra manera de dir i de fer, quan donem la veu a algú, de l'edat que sigui, en diem llibertat d'expressió, quan es divulga un fet massiu, en diem dret a la informació, i quan reclamem un referèndum, en diem dret a decidir. No entenc com es pot equivocar tant. Si democràcia i democracia només es diferencien en l'accent. És clar que potser la qüestió és l'accent diferent.