Saborosos plaers industrials
Tot i que sé que els productes ni eren gaire sans ni complirien ara les normes de seguretat alimentària que, tan assenyadament, s'han imposat, hi ha sabors que hi van associats que perduren en la memòria i que, per més anys que passin, quan una circumstància te'ls rememora, se't col·loca un somriure plaent i et transportes a la infantesa.
Són un sabors que no tenen res a veure amb l'autenticitat dels macarrons de l'àvia amb picadillu i gratinats al forn, ni amb els espectaculars i contundents calamars rellenus o l'escudella familiar llarga i amorosa. No. Realment no hi tenen res a veure, però cada vegada que els recordes, també et ve salivera.
Són aquells Donuts que, si ensopegaves que acabaven d'arribar a can Bartrina t'arreglaven el matí. Can Bartrina era una fleca d'aparador i espai per vendre diminut on el propietari i flequer, a primera hora del matí, sortia a despatxar despentinat i mal afaitat, amb una camiseta imperi no gaire neta i una cigarreta penjant als llavis. Eren uns Donuts espectaculars! Amb una fina cobertura ensucrada que es trencava quan hi clavaves la primera mossegada, i tous, molt i molt tous. Boníssims!
O els Bonys. No m'agradaven tant els Tigretons o els Bucaneros. Jo era del pastisset de cobertura de xocolata negra i dura, pa de pessic flonjo i farcit de melmelada de maduixa que m'arreglava les tardes quan, arribant a casa, passava a comprar-me'l pel súper de la cantonada del carrer Amigó amb Madrazo.
O els Bollycaos d'incorporació un pèl més tardana. ¡Que bons, aquells primers brioixos industrials farcits i amb data de caducitat a l'envoltori! Mossegaves primer les puntes per després delectar-te, a poc a poc, amb la part central i no perdre't ni un moment de plaer amb aquella xocolata cremosa.
O els mítics polos de Frigo. ¡Quin delit, la part de dalt amb gust de coca-cola i la maduixa gelatinosa del Drácula, o la xocolata trufada del farciment del desaparegut ( que trist!) Choc Bar!
Deu ser que la memòria mitifica o que han anat “sanejant” allò que menjàvem, tan contents, en la nostra infantesa i joventut, perquè la veritat és que ara, quan he claudicat a la temptació i he tornat a provar algun d'aquests productes, ja no ha sigut el mateix. Ja no tenen res a veure. Deuen ser més naturals però a mi em semblen més durs, menys saborosos... més dolents.
Per sort això no em passa amb tot: encara ara, com abans, una bossa gran de Ganchitos em fa feliç una estona.
