La feina social de Mifas no es mercantilitza

L'episodi de l'Ajuntament de Girona amb el concurs de la zona blava és una de les decisions polítiques més desencertades que recordo. Des de feia 24 anys Giropark, empresa participada per Mifas, gestionava les zones blaves de la ciutat sense que –que em consti– es qüestionés la seva feina. Es convoca un nou concurs i, vet aquí, el tècnic de torn i el regidor de torn i l'equip de govern en ple no avaluen bé les bases de la convocatòria, de manera que, tot i que la proposta de Giropark és la més ben qualificada tècnicament, que té una funció 100% social i que és gironina, perd la concessió davant d'una multinacional que fa una millor proposta econòmica. Per contrarestar el malestar generat, l'equip de govern es veu obligat a treure's de la màniga una subvenció de 350.000 euros en dos anys, condicionada a uns projectes presentats i un programa d'actuacions. Una compensació momentània, perquè Mifas, que des de fa anys dóna feina a més de 300 persones –la majoria, amb diferents graus de minusvalidesa o discapacitat física–, el que vol és que li donin la canya i els deixin pescar. El rendiment anual que treuen de les seves empreses es destina a les accions que l'assemblea de socis decideix que són més oportunes. En l'actual estat de coses, lleis com la de la dependència s'han llimat fins al moll de l'os i el que necessiten entitats com Mifas es poder donar feina als seus associats, i no esperar la bondat de l'administració. La història de l'entitat Mifas, que ja té 34 anys, va molt lligada a la del seu president, Pere Tubert, un cassanenc que enguany ha fet 60 anys i que des dels quatre, amb què que va patir la poliomielitis, es veu obligat a anar amb dos bastons i ara també amb cadira de rodes. El més paradoxal és que, havent dedicat la seva trajectòria a lluitar per aconseguir una millor qualitat de vida per a les persones amb discapacitat, i a fer campanyes i accions contra les barreres arquitectòniques, l'entrada de casa seva a Cassà de la Selva encara no ha estat adaptada, i, cosa que és encara més paradoxal, els serveis socials del municipi estan en un primer pis i tampoc són adaptats. El mateix Pere Tubert deia en una entrevista fa quatre anys: “En aquest país les lleis es fan per incomplir-les, i ni la mateixa administració no les compleix.”