El debat sobiranista
S'escolten veus que consideren que el debat sobiranista català està eclipsant altres temes d'interès ciutadà. És un fet. En la política no es parla de res més, tal com s'ha vist en l'últim debat de política general del Parlament, que avui haurà d'aprovar unes conclusions, les més destacades de les quals seran precisament a favor del debat sobiranista.
De fet, fa molts anys que s'està escalfant el debat. Després d'un llarguíssim període de parlar del fet diferencial, de separar catalans bons i dolents, de l'encaix de Catalunya amb Espanya, d'interpretar papers victimistes, d'escenes de sofà de Jordi Pujol a La Moncloa amb Suárez, Calvo Sotelo, González, Aznar i fins i tot amb Rodríguez Zapatero, i d'un període que els anteriors presidents Pasqual Maragall i José Montilla es lamentaven que el debat sobre el nou Estatut català del 2003 tapés la resta de temes dels seus governs. Recordo que va passar sense pena ni glòria una llei de barris dotada amb una gran quantitat de diners, en l'època de José Montilla, de la qual qualsevol govern hauria fet bandera. L'interès del destacat tema va ser mínim i res anava més enllà de l'Estatut.
Davant d'aquests precedents polítics no és d'estranyar que l'actual govern posi tots els ous en el mateix sac i dediqui els esforços a la causa tot deixant de banda altres temes més complexos sobre retallades, manca de pressupost o reformes de l'administració catalana i fins i tot la picabaralla permanent entre la coalició de CiU reiterativa des que es va fundar.
Sovint, el govern català intenta combinar la causa catalana amb els problemes de la crisi econòmica. No ho aconsegueix. Des que va començar la legislatura, i el pròxim mes de gener en farà un any, el Parlament només ha aprovat una llei destacable: l'augment de l'impost de transmissions patrimonials, bàsicament per la compravenda de cases. Una proposta que no figurava ni en el programa de CiU. Hi ha hagut poques resolucions socials en un moment de grans mancances.
Hi ha demanda de debat sobiranista. Només cal escoltar el carrer. Pels uns, el debat és molt lent i, pels altres, es va massa ràpid. El govern va a mig gas preocupat que els esdeveniments ciutadans no el sobrepassin. A mig gas, però controlant els temps. Ara esperaran tres mesos a comunicar la pregunta i la data de la consulta. Controlant els temps polítics que és possible que no coincideixin amb les presses de la ciutadania. Malgrat tot, en el debat de política general, el govern ha aconseguit visualitzar políticament que, malgrat algunes debilitats, està fort i va per feina. Que segueix al peu de la lletra el full de ruta que es va marcar fa uns mesos per al debat sobiranista encara que s'hi facin la pell...
