Catalunya, al mes de la pàtria mexicana
Fa més de dos-cents anys que es va proclamar, però és d'un segle i mig cap ençà que els mexicans celebren amb entusiasme l'aniversari d'aquella feta sense que decaigui ni tan sols aquest any, que va estar passada per aigua.
Per afegidura, ja fa com a mig segle que es va declarar tot el setembre “el mes de la pàtria” i durant els seus trenta dies l'entusiasme patriòtic es fa present a tot arreu. Moltes cases i cotxes porten la bandera dels tres colors amb l'àliga devorant una serp. A cada taula dels restaurants passa exactament el mateix, i no cal dir que tots els edificis públics n'enlairen una de ben grossa. Fins i tot les esglésies més importants, malgrat que en el seu moment la seva jerarquia es va oposar decididament a la independència.
La veritat és que tot plegat fa goig i durant aquests dies hom no deixa sentir més ample el cor. La nit del 15 de setembre, a cada població gran o petita compareix la seva màxima autoritat i llença el famós grito que comença amb un visca als herois “que ens donaren la pàtria” i conclou amb tres fortíssims visques a Mèxic.
Enguany, però, com aquell qui res, a diversos indrets importants del país s'hi deixaren veure banderes catalanes. No gaires encara. Però moltes més que l'any passat: les famoses cadenes i cadenetes s'esdevingueren a molts llocs. A Jalisco, però, n'hi va haver dues: primer davant del monument que hi ha a Guadalajara commemorant l'alliberació dels esclaus esdevinguda el 1810 i, uns dies després, al gran pati d'El Colegio de Jalisco, a la veïna ciutat de Zapopan, s'hi va comprimir una altra cadena amb gairebé el doble de participants que la primera.
Va ser més gran perquè es va fer en un recés de la darrera sessió del col·loqui anomenat Presència catalana, amb la participació d'una vintena d'acadèmics, quatre dels quals vingueren de Catalunya especialment, i els altres de diversos llocs de Mèxic. També es va comptar amb la presència i el suport de Lluís Pagès, l'incansable editor de Lleida i benefactor de la Biblioteca Catalana que l'any passat es va inaugurar a la nova i magnífica seu de la Biblioteca Pública del Estado de Jalisco.
Aquí mateix s'hi celebraren les dues primeres sessions, abans de traslladar-se a El Colegio de Jalisco, copatrocinador de la reunió, per fer-hi la tercera sessió, la cloenda i repartir el llibre que reuneix els treballs presentats l'any passat en un col·loqui similar.
Cal dir que, poc abans, els catalans vinguts de Catalunya es traslladaren a Puerto Vallarta per fer-hi un programa de ràdio amb gran audiència i molta duració i tenir una reunió amb 22 prohoms d'aquella ciutat, per parlar les dues vegades sobre el tema de la independència de Catalunya.
Tanmateix, després de la reunió de Guadalajara, els mateixos catalans passaren a la ciutat de Morelia, capital de Michoacán, i a la seva universitat oficial repetiren les conferències que ja havien dictat a Guadalajara.
No cal dir que, finalment, l'Onze de Setembre fou celebrat per un grup mes modest però de gran significació en un restaurant que preparà un àpat català i tenia enlairada una bandera estelada. El final es va fer un brindis amb el desig que, l'any vinent, Catalunya ja sigui tan lliure i sobirana com la República de Mèxic.
