El fum de les fogueres

Es veia a venir que això d'Eurovegas acabaria essent fum. A Madrid, ja no saben cap a on mirar: es pensaven que el fum els arribava només de Catalunya, però els ha vingut també de l'altre costat d'Atlàntic. I últimament els n'ha arribat tant que ha acabat encegant-los i alterant-los. Sí, estan alterats avui, a Madrid. Han descobert que van estar encegats massa temps, deien que això de Catalunya era només fum, però ara s'adonen que darrere del fum hi ha sempre una foguera. I en tenen més d'una avui, a Madrid. Van fracassar amb els Jocs Olímpics no fa pas gaire. Sembla que fracassaran també amb Eurovegas. Proven encara de no fracassar amb Catalunya. Hi són a temps? Mentre han pogut, han volgut fer creure que Eurovegas era tan segura com els Jocs Olímpics i que això de Catalunya ho arreglarien amb quatre cosetes només de posar-s'hi. Una cortina de fum, atiada pel fogoner Mas, que era, naturalment, irresponsable, insaciable i inconstitucional. Ara, tot plegat els irrita. Superada l'etapa d'ignorar l'independentisme, avui la tàctica és parlar de federalisme i de finançament. Un exèrcit de polítics i d'expolítics, de tertulians i d'articulistes s'ha posat en marxa. Molts d'ells tenen més interessos que arguments, quan es despisten o s'esveren, s'atreveixen a dir encara què podem fer i què no podem fer, i què som i què hauríem de ser els catalans. Sí: ni que sigui de manera simbòlica, ens ha estat més fàcil matar els nostres pares, que no aquests savis. Ells, per descomptat, volen dialogar. Tenen també pàtria, però la seva els sembla més natural. I tan acollidora que ens hi volen veure encara que sigui a cops de constitució. I reparteixen el joc perquè n'han estat sempre els amos. O han estat molt a prop dels amos. I una mica a part, però també amb ells, uns que ens proposen el camí del mig. Conegudíssim, i inexistent de tan introbable. No sé com ho veus, Duran. El camí del mig? Què t'ha fet pensar que voldrien compartir el control d'un semàfor?