La nostra Devesa

Obrir la Devesa als ciutadans de Girona, trencar la barrera invisible que manté el parc d'esquenes a la gent, ha estat un objectiu històricament frustrat de tots els ajuntaments que han governat la ciutat independentment del seu color polític. Fora del garbuix de les Fires de Sant Narcís, de l'ambient humà que hi proporciona el mercat i del públic que periòdicament acut al Palau de Congressos o a les instal·lacions esportives, el bosc urbà és la majoria de dies de l'any un espai desert, poblat de dies pels quatre que hi van a córrer o a passejar el gos i de nits per personatges gens recomanables que trafiquen amb el cos o amb substàncies prohibides. Aquesta és la realitat que exigeix ambició i imaginació a les autoritats per treure més rendiment d'un espai envejable. Ara 150 alumnes d'arquitectura de la Politècnica han fet un treball per repensar el present i el futur de la Devesa amb propostes suggeridores que servirien per reduir els aparcaments o obrir rambles. Un treball que ens recorda el concurs d'idees que en el passat va impulsar l'anterior consistori i que, vist en perspectiva, va servir de ben poca cosa. Mentrestant, els ciutadans continuem esperant imaginació i ambició.