Impossible?

Ho va dir Felipe González, expresident espanyol: “La independencia de Cataluña es imposible.” He recordat, entre divertida i amarga, la immensa suma d'“impossibilitats” que van ser dites per boques de tots els colors i pensaments sobre el vot de la dona.

Em crida l'atenció la contundència de la frase, com si la història depengués dels desitjos de González o com si tingués la famosa bola de vidre on està escrit el nostre destí. O, també, podria ser que fos veritat el que circula per la xarxa, sobre l'immens poder econòmic de l'expresident, que, segons es diu, conviu i participa en festes fastuoses amb les persones més riques del món, sobretot al continent sud-americà i al Marroc, és a dir, l'exèrcit a l'ombra que dóna les ordres als exèrcits armats.

González hauria de llegir algun llibre d'història. La caiguda de l'imperi romà era una gran impossibilitat; l'anorreament de la monarquia francesa, una magna impossibilitat; la independència de l'Índia, una grandiosa impossibilitat; que un papa no condemni l'homosexualitat, una metafísica impossibilitat.

Perquè els amos que belluguen els fils de la història són volubles: si bufen vents republicans, tots es faran republicans; si es congela el servei militar espanyol (que figura a la Constitució), seran contraris al servei militar, i si toca ser amics de l'Iran, tots seran amics de l'Iran. Qui ho decideix, doncs? La gent, quan es mobilitza, o passa quan el cos que regenta el poder està massa podrit i cau a trossos.

González: llegeixi. Llegeixi història.

A més del desig popular, tenim a favor nostre un altre factor: l'enorme incompetència del govern espanyol. Un Ruiz Gallardón que parla com una persona restreta, que perpetra anar enrere en l'alliberament de la dona, un Bauzá que practica el genocidi lingüístic amb impunitat, una ministra Barbie de Sanitat i una alcaldessa Barbie que només aixequen riallades, un pobre Montoro que no sap de què va la pel·lícula, i un sinistre Wert que ha aconseguit que l'odiï tothom. Sense comptar la colla de corruptes que un dia o altre cauran.

Impossible? No confongui la realitat amb els seus desitjos, González.