No hi crec

Pensava que no ho faria mai, però hi ha moments que et sents en l'obligació de reconèixer gestos valents. Vagi per endavant que no sóc creient, que sóc conscient que Jorge Luis Bergoglio i jo tenim molt poques opinions en comú en moltes coses, com ara entendre la sexualitat (i modestament penso que parlo amb la propietat que em dóna la mica més d'experiència que tinc). Però avui no puc deixar de passar el coratge que té des que el van elegir el màxim dirigent de l'Església catòlica. Ja em va tocar el coret quan va dir que calia feminitzar la institució. Però el que va passar abans-d'ahir comença a fer molt bona pinta. El mateix dia en què coneixíem que la banca vaticana havia multiplicat per quatre els seus beneficis, en aquests darrer any de crisi profunda, llança una nova bomba en forma de declaracions per dir que la cúria vaticana és la lepra del papat i mourà fitxa per canviar-ho. El mateix dia que sabem que el banc del clergat s'enriqueix sense mesura, mentre els seus fidels d'arreu del món moren de fam o se suïciden perquè no poden pagar la hipoteca, Francesc diu que farà tot el que pugui per canviar-ho. I jo, que tinc un punt d'ingènua idealista, em pregunto com s'ho farà. Si no sap on para. Si s'ha begut l'enteniment.

A les corts al llarg de la història se n'han vist de tots colors. I vull pensar que ingenu del tot, algú que ha aconseguit ser on és, no en deu ser. Les grans consecucions de la història han arribat no només perquè algú s'ho hagi proposat, sinó perquè molts d'altres i de manera incondicional i ferma li han fet costat. Jo no sé si Bergoglio aconseguirà feminitzar l'Església o regenerar la cort vaticana. Ni si són molts els seguidors que s'hi posaran. El que sí em costarà de veure és com s'ho farà en una institució tan mil·lenàriament encarcarada on, com segurament molts d'ells deuen pensar, “abans que arribessis tu ja hi érem i quan marxis hi continuarem sent”. Jo exorcitzo la ingènua descreguda que porto dins i li desitjo molta sort. In bocca al lupo!