Avui és festa
Actors
Si els actors fossin bons ens muntarien escenes pròpies de la ficció per arreglar la realitat
Un que en sabia molt d'aquestes coses, William Shakespeare, va declarar: “El món és un escenari.” Nosaltres, és clar, seríem els pobres actors d'una comèdia planetària. La metàfora és suggeridora, però tinc la impressió que la majoria d'actors tenim el problema de no haver assajat prou. Hauríem, doncs, de retocar la frase del dramaturg i deixar-ho amb la idea que el món és un escenari poblat per actors... amateurs. Que la gentalla, la xusma, la plebs, vaja, siguin intèrprets poc refinats preocupa relativament poc. L'alarma és quan els que tenen paper de protagonistes comencen a semblar actors molt poc professionals.
A la celebrada sèrie L'ala oest de la Casa Blanca hi ha un capítol dedicat exactament a la mateixa situació que ha viscut el president Obama aquesta setmana: el congrés li fa el xantatge de no aprovar els pressupostos si no s'avé a peticions de la majoria republicana i l'administració es paralitza. En la ficció televisiva tot s'arregla amb un gest insòlit: el president decideix anar-se'n a peu (a peu!) a parlar amb els líders republicans al Capitoli. Grans gestos. És el que s'ha reclamat aquesta setmana. Una idea: el president Rajoy baixa d'un tren a l'estació de França i, a peu, enfila les Rambles, tomba a la dreta i es planta a la plaça de Sant Jaume. Truca i diu: “Vostès què volen?” I el president Mas li respon amb allò tan català: “Parlem-ne!” No passarà, però si els actors fossin bons ens muntarien escenes pròpies de la ficció per arreglar la realitat.
Mentrestant ens hem de conformar amb el que hi ha i recordar que en la darrere guerra civil la gran perdedora va ser la tercera Espanya, la de les terceres vies, que diuen ara. A vegades sembla que el país segueix encallat en els tòpics d'aquella tragèdia. Potser Mister Shakespeare tenia raó i som poca cosa més que actors en un escenari, en mans d'un director famós per la seva invisibilitat i autor d'un guió sovint desconcertant. No sembla que quedi altra sortida que anar assajant pel nostre compte i esperar que la funció respongui, si no a la professionalitat, almenys a la bona voluntat dels actors.
