El sistema

Jorge Luis Borges, amb la ironia i l'escepticisme que el caracteritzen, escriu: “un sistema no es nada más que la supeditación de todos los puntos del universo a un sólo punto”. A aquestes alçades de la història de la humanitat commou, de vegades per espantar-se i de vegades per entendrir-se, que algunes persones encara puguin confiar en el sistema, és a dir, en un tractat que explica la realitat d'una manera suposadament infal·lible i completa. El sistema pot ser moral, filosòfic, religiós, polític, econòmic, cultural... Tant se val. El cas és que els sistemes dogmàtics, ben igual com els miratges, inicialment infonen esperança, sensació de protecció i, sobretot, transfereixen la idea que la realitat numinosa és perfectament dominable per a l'ésser humà.

Algú dirà que els sistemes totalitzants són cosa del passat. Però no és així. Els sistemes dogmàtics continuen dirimint el nostre dia a dia. Per exemple: inoculant la idea que tota iniciativa personal o social ha de comportar una rendibilitat econòmica. Per exemple: donant a entendre que no hi ha cap moral possible més enllà dels imperatius econòmics. Per exemple: confonent la informació amb la mercadotècnia. Per exemple: supeditant exclusivament els plans d'estudi a les necessitats d'aquesta perillosa entitat metafísica que designem amb l'expressió mercat laboral.

Els que estem escamats dels sistemes i entenem que la nostra singladura humana consisteix a avançar per assaig i per error, trobem escandalosament injust el cas que per exemple va patir una meva amiga. Al seu cap d'empresa, un empresari d'èxit molt celebrat en els altars socials, li va agafar la ceba que, perquè els treballadors augmentessin la confiança i enfortissin el sentit de grup, havien de practicar submarinisme. L'empresa, és clar, els va pagar un curset de submarinisme. A la meva amiga, gran treballadora i amb una gran capacitat de col·laboració, la sola possibilitat d'una immersió a sota aigua l'aterreix des de sempre. Després que la meva amiga es negués a fer el curset, el cap d'empresa, sense voler entendre que la realitat és prèvia i molt més gran que tot sistema, ha començat a decantar-la professionalment: ja no confia tan en ella com abans. Però pel que es veu el deliri de l'empresari no s'atura aquí. Darrerament la part masculina de la plantilla està una mica atemorida. La raó és ben simple: en els últims mesos el seu cap d'empresa està llegint fanàticament llibres sobre... tantrisme i retroejaculació! Sant antisistema els il·lumini.