Una cosa que no existeix

Aquest món és ple de coses que no existeixen. No hi ha, per exemple, intel·lectuals espanyols compromesos amb el procés democràtic de transició nacional de Catalunya. Hi ha catalans que els busquen inútilment. Molts d'ells són tertulians o articulistes. De tant en tant, ho fan públic i, en general, s'estranyen perquè no en troben cap. Tot portaria a pensar que no n'hi ha, com de bolets a Santa Maria d'Oló, on, diumenge passat, em deien que no se'n fan perquè el bosc és molt sec. Però d'haver-n'hi, n'hi ha. Pocs, però n'hi ha. D'intel·lectuals, no de bolets. Ho sabem perquè de tant en tant algun tertulià o algun articulista té sort, en troba un i ens ho fa saber. Però, llavors passa que no acaba de ser ben bé un intel·lectual, com el cantant Ramoncín o l'entrenador Vicente del Bosque, i que, quan són intel·lectuals, oficialment, són com l'escriptor Suso de Toro, que és gallec, o el periodista Iñaki Gabilondo, que va néixer a Sant Sebastià i que es diu Pujol de segon cognom. No són ben bé espanyols. No. O no ho són amb prou pedigrí, espanyols d'aquells que en el cas, hipotètic i anticonstitucional, que un dia ho poguessin triar, que no arribarà, com ja saben, no és segur que triarien ser espanyols tal com manen Déu, la Constitució, el sentit comú i la Unió Europea. Però el més curiós és que tampoc no acaben de ser ben bé espanyols alguns dels que darrerament han manifestat que els catalans no tenim dret a votar què volem ser perquè hi hauria el perill que ens passéssim en vermell un semàfor. Sí. No és ben bé espanyol, Vargas Llosa, que és peruà, o Javier Cercas, que, fins a on sé, sempre ha dit que era de Girona o d'Ibahernando. És clar que això no vol dir que no tinguin el dret a opinar. Oi tant que el tenen! Jo mateix estic opinant i ja veuen que, comparat amb ells, d'intel·lectual, res de res, i d'espanyol, només fins allà on la Constitució ho mana.