Opinió

La Columna

Sant Francesc

El Sant Pare, que ha pres aquest nom, se n'ha anat a Assís en homenatge a un fillet de casa bona que es va treure tots els draps davant del bisbe i davant de son pare per sortir pel món amb un sac i un cordill i una cançó als llavis que li sortia fins quan callava. Dient-se Francesco provençal en comptes de Joan.

La canalla es divertia amb aquell xicot que anava vestit amb sac i cordill, l'escridassaven i la gent més gran gosava dir-se que aquell minyó estava tocat del virolet. Però aquell minyó les aguantava totes.

Amb tanta serenor i bonhomia que la gent d'aquell temps, avesada a parlar de sants, es va adonar de qui tenien entre ells. Era un sant nou i estrany. Havia aplegat una dotzena de companys enduts per la mateixa gràcia de la pobresa i vivien a tocar de l'ermita dels Àngels, a la plana de l'Úmbria. La seva casa no era ni una barraca. Com fa la quitxalla quan juga, les parets eren rengleres de pedres.

La serenor gregoriana dels psalms monàstics havia donat pas a les cançons espontànies. Era un rampell cristià tan poc rumiat i tan bellament espontani que al món d'aquella gent fins i tot la nit era llum.

Després d'anys de voltar-la, sant Francesc va morir fent cantar als seus l'himne a Germà Sol. Era al palau del bisbe i no deixaven dormir s'Excel·lència, que va enviar-los a prop de la capella dels Àngels perquè el sant morís cantant i ell no perdés migdiades.

Encara he viscut un món en el qual la gravetat sacerdotal no permet pujar els graons de les escales de dos en dos i obliga a tenir la vista recollida al menjador. Agafant-ho per aquests verals no hi ha res espontani. Recordeu la biga dreta dels càtars. No us fieu mai d'algú que cerqui ser perfecte, els perfectes no riuen.

I ves que encara amb el record de Joan Pau II amb les seves durícies a la polonesa ens ha arribat un papa jesuïta d'escola jesuïta que s'ha posat un nom franciscà. No us estranyi, tan llunyans en la ganya el pobre de Déu i Sant Ignasi, aquest darrer acaba els seus exercicis espirituals amb una “contemplación para alcanzar amor” que ressona amb música franciscana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.