Pantalla i tauler

En el llenguatge polític català s'ha incorporat de fa un cert temps l'expressió “passar pantalla”. No sé ben bé si el seu difusor principal és el politòleg Toni Aira, o l'internauta Vicent Partal, el conseller Francesc Homs, o el dirigent d'ICV, Joan Herrera. Si no fóssim en una nova era tecnològica no la tindríem, si no tinguéssim els nous ginys, les tauletes electròniques, no parlaríem de “passar pantalla”. Encara parlaríem de girar full, del suport clàssic dels llibres i diaris, o parlaríem de fer passes, o d'etapes d'un camí que es va fent. El sociòleg i filòsof francès Gilles Lipovetsky, ja va estudiar a La pantalla global aquesta connexió que tenim amb les pantalles, la cinematogràfica, la televisiva, la de l'ordinador, la del caixer automàtic, la del mòbil, i tantes altres que hi fan passar la vida i la lectura que en fem. Rajoy ho ha dut al límit compareixent davant dels periodistes a través d'un plasma. Fa alguns anys també l'Andreu Buenafuente va fer un pregó de la Setmana del Llibre a l'estació de Sants sense la seva presència física, sinó a través d'una pantalla de televisió. “Passar pantalla” modernitza el missatge del pas del temps. El d'un país normal. Modernitza el discurs del pas dels fets. Les pantalles, molt més dinàmiques que un diorama, o el full d'un calendari, ens permeten fer un dibuix de futur. Possiblement la política sigui l'art del domini del temps. I com que el temps no espera, quan s'aconsegueix compassar idees i temps és més fàcil fer prosperar un objectiu polític concret. Es diu de Rajoy que juga a frenar-lo, fins al punt que ara al Congrés dels Diputats estudien anar una hora enrere. Berlusconi n'és un expert. A Catalunya vivim entre l'acceleració, entre la pressa, entre la via, i el fre. Mas es queixa de les elits que també actuen políticament, que també miren de tòrcer la història en funció dels seus interessos, que no han refrescat les seves pantalles. I grans empresaris, festejats ara per Rajoy, li demanen que mogui fitxa. Però aquest ja és un altre llenguatge, el dels escacs, on, per bé que també hi pesa el temps, mana qui té el tauler.