Grossa amb roba interior vermella
S'han fet silenciar les campanes
dels campanars més emblemàtics via denúncia
La decisió de Loteria de Catalunya de llançar el sorteig de les festes de Nadal, dit la Grossa de Cap d'Any, perquè se celebri el dia 31 de desembre, contribueix a convertir aquest dia, encara més, si és que ja no n'era prou, en un dels més atrafegats de l'any. Sembla com si no fossin prou les tradicions i els rituals que s'apleguen el 31 de desembre perquè, ara, a més, hi afegim una rifa que, segons les previsions, serà un èxit i pot arribar a moure 30 milions d'euros. El sorteig de la Grossa de Cap d'Any se celebrarà al matí del 31 i serà retransmès per Televisió de Catalunya. No se n'ha decidit encara l'hora exacta, però de ben segur que coincidirà amb el pas de, com diu Joan Amades, “l'ésser fantàstic més monstruós que hagi pogut crear la fantasia més fecunda”. Perquè, com tothom sap, una de les millors hores per acudir a veure l'Home dels Nassos és a les dotze, del migdia o a mitjanit. A partir d'ara, la Grossa i l'Home dels Nassos faran parella. Per cert, no desaprofitem l'ocasió per fer esment de l'Home de les Orelles, no tan famós com l'Home dels Nassos, i que passa el dia abans.
A banda de la Grossa i de l'Home dels Nassos, especialment enguany, el dia 31 de desembre hauríem de dedicar un temps a interessar-nos per la resistència dels mestres de les Illes Balears. El 31 de desembre del 1229 va ser la data de la conquesta de la ciutat de Mallorca pel gran rei en Jaume. I també a banda, sabem que el dia 31 de desembre, Sant Silvestre, és la festa major de les bruixes, segons sembla, és el dia de l'any en què tenen més poder. Diu el refrany: “Per Sant Silvestre / entren les bruixes / per la finestra.”
A mi, un dels costums més curiosos que es practiquen, encara en molt indrets, el dia 31, és el de fer el calendari de la ceba. Sense entrar en detalls, es tracta de pelar una ceba en dotze clofolles, una per cada mes de l'any, i afegir-hi sal. A l'endemà, es comprova com s'ha dissolt la sal sobre cada clofolla i s'estableixen les prediccions per als mesos que seran més humits o més eixuts. Òbviament, qui l'encerta, l'endevina. I sense deixar la cosa dels calendaris, el que no acostuma a fallar mai és que el dia 31 de desembre és de trànsit entre l'any vell i el nou que ha de començar. Hi ha gent que té el costum de guardar els calendaris, però també n'hi ha que, a mitja nit, el tiren a la llar de foc perquè cremi. Diu el refrany: “El calendari nou / treu el vell de casa.”
En canvi, un dels rituals que considero més hipòcrites és el de menjar dotze grans de raïm coincidint amb el toc de les dotze campanades. Doblement hipòcrita. Primer, perquè la majoria de la gent que es menja aquests dotze grans no ha tastat el raïm en tot l'any ni té cap intenció de tastar-ne l'any vinent. És a dir, el consum de raïm es limitat a dotze grans a l'any. A més, és un ritual que em recorda el de la rosa per Sant Jordi perquè, ni el 23 d'abril hi ha roses a Catalunya (tret que siguin d'hivernacle), ni el 31 de desembre hi ha raïm (tret que sigui del Vinalopó o forà). I segon, perquè vivim en un país que ha fet silenciar les campanes dels campanars més emblemàtics via denúncia. I, sobre la cerimònia de la confusió que és la retransmissió televisiva de les campanades, millor no comentar-ne res. Com tampoc dels cotillons enllaunats.
Pel que fa al presumpte ús de peces de roba interior de color vermell, té més a veure amb els vicis privats que amb les virtuts públiques. Es poden comptabilitzar els quilos de raïm que es consumiran o els milions d'euros que es recaptaran a la loteria, però les mugroneres i fundes per al penis de color vermell requeririen un escrutini secret. N'hi hauria prou a saber si la Grossa, aquesta figura folklòrica formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó que han fet passejar per mercats i altres establiments comercials aquests dies, porta les calces o els calçotets de color vermell.
Cap al tard del 31 un dels moments esperats del dia hauria de ser el missatge institucional de Cap d'Any del president de la Generalitat. Però, com el seu nom indica, el missatge de Cap d'Any té lloc el dia 30. No he entès mai per què el missatge de l'Onze de Setembre el fan el dia 10 i el de Cap d'Any, el dia 30. És clar que ho trobo millor que allò que va fer Juan Carlos: fer el missatge del 23-F la matinada del dia 24.
