Marca blanca

Àngel Ros, alcalde de Lleida, ha proposat al PSC que en les eleccions municipals del 2015 alguns socialistes es puguin presentar amb la denominació del corrent intern que ell i l'exconsellera Marina Geli encapçalen, Agrupament Socialista. Segons els seus promotors, la fórmula eixamplaria la base electoral més enllà dels límits estrictes del partit en un moment, i això no ho han dit però se'ls entén, que el PSC per si sol es troba en caiguda lliure i no aconsegueix trobar un agafador en el revolucionat i dragonkhanià mapa polític català.

Hi ha empreses que col·loquen al mercat una part dels seus productes a través de marques blanques dels grans supermercats per tal d'arribar a un públic diferent. A vegades és al revés, i és el públic el que es mou per arribar cap a aquestes marques més adequades a la seva economia i als seus interessos. No sé vostès però, des que hi ha la crisi, als armaris de la cuina de casa hi han anat apareixent articles de marca blanca allà on abans hi havia etiquetes de coloraines ben diverses. En la política catalana està passant una cosa semblant: Duran i Lleida ha obert el rebost electoral de CiU i ha descobert, espantat, que allà ja no hi ha electors assenyadament catalanistes, sinó independentistes convençuts que ja no es conformen amb pactes de finançament, i Pere Navarro al seu ja no hi troba els federalistes de sempre, sinó electors que fugen en direccions oposades, uns cap a Ciutadans i d'altres cap a ERC, ICV o casa seva.

Ja ho veurem, si el PSC accepta la proposta de Ros i adopta el seu corrent com a complement a les municipals, en lloc de l'asèptic Progrés Municipal. El que no li podran negar és que, com a alcalde que li ha anat bé en temps electorals volàtils i difícils, ha triomfat a la seva ciutat amb una fórmula pròpia: fer del seu partit el complement secundari, la veritable marca blanca de l'alcalde.