Els nostres veïns valencians
En l'actual cruïlla política i social en què estem ficats, no sé si és gaire prudent parlar de Països Catalans, malgrat la tossuda realitat de cadenes humanes o trontolls sísmics que en testimonien la inqüestionable existència. El tronc comú d'un Jaume I el Conqueridor encara n'imposa el lligam històric i la germandat cultural. Queda dit, doncs, que catalans i valencians són molt més que veïns, amb llaços de passat i vés a saber si de futur.
Aquest dimecres passat, el País Valencià ha celebrat la seva Diada, que commemora l'entrada del rei En Jaume a València. Jornada festiva i ganes de gresca. I per a l'oposició política valenciana, que és tota menys el Partit Popular, una diada amb bones notícies, quan el mateix dia es publicava una enquesta que proclama la caiguda lliure dels populars en la intenció de vot de la gent del país. Metroscopia, culpable de l'enquesta, pronostica una caiguda de quasi setze punts de l'actual equip governant en comparació amb les autonòmiques del 2011, quan, malgrat que estaven en el moment més àlgid del judici a Francisco Camps, els populars van aconseguir majoria absoluta. Ara, amb la pèrdua d'uns catorze parlamentaris, la gent de Fabra no podria mantenir el govern, fins i tot encara que tinguessin l'ajuda dels vots de la UPD de l'inefable Cantó.
L'enquesta fins i tot dóna dos parlamentaris socialistes més i l'augment importantíssim de Compromís i Esquerra Unida, que més que doblarien la seva força (de sis i cinc a tretze cadascun). El futur govern valencià quedaria molt obert i, en tot cas, posaria fi al corró dels manaires populars.
Des del propi error amb què el Partit Popular ha administrat les seves majories absolutes, tot sembla indicar que el teòric partit majoritari espanyol està en qüestió i que la revolta catalana només és la punta d'un iceberg que no se sap valorar des de Castella en la seva exacta magnitud. Ara més que mai els socialistes espanyols tenen el repte de saber entrar en el nou procés peninsular o de perdre l'oportunitat i inscriure's en la caverna. Quan tot canvia, també els valencians comencen a estar per la feina.
